Islàndia – WF80/ – Close to Nature
Localitat
Eskifjordur
L’experiència en el camp
Close to Nature és un camp de treball que es fa a la zona est de l’illa. Ens allotjàvem a la «old school» del poble i compartiem els espais amb un altre camp de treball que era el «renovation camp». De les 9 del matí fins les 4 de la tarda aproximadament treballàvem. Les tasques eren variades en funció del dia, molts dies havíem de tallar unes males herves, altres recol·lecar la gespa recent tallada, fer piles de palla amb rasclets, etc. A vegades treballàvem al mateix poble i altres dies ens portàven al poble del costat amb cotxe. Durant el temps lliure anàvem a la piscina municipal, que és el lloc de quedada dels islandesos. Estava a uns 2km de l’escola però hi anàvem perquè a més, és on teníem les dutxes. Després molts dies anàvem a jugar a futbol o a bàsquet on, moltes vegades s’apuntàven nens del poble a jugar amb nosaltres. Durant els caps de setmana podíem fer el que volguéssim… un dia vam pujar la muntanya d’Eskifjordur a tocar la neu, un altre dia vam fer una excurció per arribar a la cristal cave… sempre teníem alguna cosa per fer. A més, a la cuina teníem una llista de contactes amb locals i, un dels dies va venir un noi a explicar-nos coses d’Islània.. o un altre dia un noi ens va comentar que necessitava moure les seves barques i ens va convidar a que anéssim a fer una volta pel fiord. Per tant en general jo m’enduc una experiència molt bona del camp.
A Islàndia fa fred, jo vaig anar al juliol pensant-me que no hi hauria per tant i vaig anar tots els dies amb samarreta, jersei i anorak. Això sí, pot haver algun dia que faci calor i s’arribi als 18 graus. Per tant agafar roba d’abric! també un banyador, al workcamp d’Eskifjordur passàvem una bona part del temps lliure a la piscina municipal (exterior i d’aigua calenta). No oblidar-se botes de muntanya, bambes.. ah, i uns pantalons de pluja sobretot! jo vaig haver de comprar-me’n uns i em van sortir molt cars.
Introducció a la cultura i la societat
Islàndia és un país amb més ovelles que persones… els pobles són molt petits. Allà et pots trobar de tot, gent molt hospitalària i gent que no tant. La part bona és que tothom parla anglès i et pots fer entendre perfectament amb tothom, fins i tot els més petits el parlen. Pel que fa la seguretat Islàndia és el país més segur del món… la gent és molt refiada i molts deixen la porta oberta de casa seva sense problemes fins i tot a la capital.
Jo per arribar de l’aeroport a Reykjavik vaig agafar el flybus que a més, pel fet de ser voluntari de wf et fan un 50% de descompte. Reykjavik és molt petit, per tant es pot anar caminant a tot arreu… i per moure’s per l’illa jo recomano els autobusos de «Reykjavik Excursions» que et duen als llocs més turístics tot i que per fer excurcions puntuals aprop de la capital a vegades val més la pena llogar un cotxe entre 4 o 5 i surt fins i tot més barat. Per arribar al camp de treball la millor opció és pagar els 150 euros per anar amb l’autobús de l’organització ja que, a part que coneixe’s a la gran majoria de companys, fas parades puntuals a diferents punts de l’illa. A més, l’anada es fa pel sud i la tornada pel nord. Pel que fa moure’s per Eskifjordur, si es vol anar d’un poble a l’altre, la millor opció és fer autostop. Allà és molt normal i els cotxes es paren freqüentment.
Com comunicar-se
L’islandès és un idioma que, almenys per mi, és fins i tot impossible de pronunciar però tothom parla anglès així que és fàcil fer-se entendre amb un local.
Diners
Islàndia és un país molt car, és a dir, un cafè et pot costar l’equivalent a 4 euros. Pel que fa la moneda tenen corones islandeses tot i que majoritariament es pot pagar amb visa fins i tot els cafès. De tota manera la despesa durant els dies que estàs al camp de treball queda totalment coberta per la taxa que ja has pagat prèviament.
El menjar al camp era força bo, l’organització ens proporcionava tots els ingredients i nosaltres, organitzant-nos en grups de 4 aproximadament cuinàvem. Hi havia peix, carn, arròs, verdura, pasta, pa.. (hi havia oli d’oliva borges) tot molt complert. Evidentment però no és com menjar a casa.
Viatjar abans o desprès del camp
Jo vaig viatjar una setmana després del camp. És molt recomenable no marxar d’Islàndia sense no haver-te perdut per aquest país. La majoria dels meus companys van arribar uns 2 dies abans del camp i, al coincidir al hostel de l’organització ja es van conèixer allà. A més, molts d’ells es quedaven uns 3 dies després del camp a Reykjavik. La meva opció va ser agafar un «bus passport» per fer-me el sud de l’illa durant una setmana i em va valer molt la pena.
Altres consells
– Al juliol a Islàndia no es fa de nit, per tant si algú no pot dormir amb claror que s’emporti un antifaç per dormir.
– Tenir clar que anar a un camp de treball no és anar a fer el guiri però crec que és una molt bona forma de conèixer el país