Uganda-UPA 00616 – Orphans’ Care and Support
Localitat
Kiboga
L’experiència en el camp
Érem un grup de 16 voluntaris, 8 dels quals eren locals, cosa que va resultar ser ben enriquidora ja que compartint aquest camp de treball amb persones locals et permet aprendre més de la seva cultura. Hi havia un líder camp, encarregat de organitzar les activitats del dia a dia, el qual també ens explicà les normes del camp i va preparar uns jocs de coneixença per trencar el gel, amb els que vam riure bastant. vam fer 3 grups i rotativament, cada dia, un grup s’encarregava de cuinar ( ja que cuinar requereix molt de temps) mentre els altres 2 grups treballaven, tot i que estàvem tots junts al lloc de treball.
ens llevàvem a les 7’30h més o menys per preparar-nos per l’esmorzar, anar a buscar aigua i marxar cap al lloc de treball cap a les 9-10h. els cuiners sempre es llevaven abans per començar a preparar l’esmorzar. i estàvem al lloc de treball fins les 4, després tornàvem a casa i ens dutxàvem, descansàvem o anàvem a visitar o fer alguna compra al poble. algun dia vam anar a visitar escoles dels voltants i a jugar a Netball i Voley amb els estudiants!
Els bitllets mentre abans els treguis millor! no tinguis por per l’hora d’arribada perquè tindràs algú esperant-te a l’aeroport que et portarà fins a la casa de voluntaris a Nansana. Pel tema visat, te’l fan a l’aeroport només arribar val uns 80€. Necessites vacunar-te així que important informar-se d’això perquè a l’aeroport et demanen el carnet de la febre groga. Si no penses quedar-te més dies a motxillejar, posat més de 4 pantalons i 4 samarretes, perquè jo vaig voler portar poca cosa i després vaig veure que podria haver estat més còmode i no haver de rentar roba cada dos per tres. es important portar un bon botiquí, sobretot si vas a fer feines de construcció porta algo per desinfectar ferides com topionic i venes.
Introducció a la cultura i la societat
Uganda és un país econòmicament pobre i amb un govern corrupte,. això fa que el nivell de vida sigui molt baix. Pots trobar de gairebé tot allò que necessitis a Kampala la capital, i la gent sol ser agradable i t’intentaran ajudar en allò que necessitis.
Com moure’s
Per moure’s la gent utilitza els Matatus ( uns busos col·lectius), és el transport més barat, que per parar-los només t’has d’apropar a la carretera i alçar la mà, però per baixar a la teva parada has d’estar atent i fer un crit «masao!» i doncs ja pots baixar. també pots trobar els Boda-Boda que son unes motos que poden portar dos persones, això si..la seguretat es nul·la, però t’estalvies molt de temps en atascs.
Hi ha moltes tribus i per tant molts idiomes, a la zona on jo vaig estar parlaven Luganda, però, la majoria de gent parla l’anglès.
Diners
La vida és molt barata, excepte si vols realitzar activitats turístiques com safaris, rafting, etc. que et cobraran en dòlars i aquí és on et deixes la pasta. la moneda utilitzada es el chelín ugandès. pots trobar cases de canvi a Kampala o treure diners del banc, tot i que no et deixen treure més de 300euros de cop en la majoria de caixers. jo recomano portar els diners en euros o dòlars i canviar allà…ja que als caixers et cobren molta comissió.
Alimentació
Durant el camp de treball menjàvem gairebé el mateix cada dia, però la veritat que les verdures i fruites allà són ben bones. Sobretot la pinya i l’advocat! deliciós. Els menjars típics son el Matooke, que són unes bananes verdes que emboliquen en fulles de bananer i ho fan com al vapor i queda en forma de pasta; també es menja arròs amb mongetes tintes, Grownuts ( una farina de fruit sec que es menja en forma de salsa), i Posho que és el menjar per excel·lència de les escoles, es una pasta de flocs de blat molts barrejats amb aigua bullida.
Viatjar abans o desprès del camp
Jo vaig arribar la primera i vaig marxar la última d’allà, la veritat pensava que els altres voluntaris es quedarien més dies després del camps de treball però només un es va quedar 5 dies més i jo una setmana o 8 dies. Trobo que esta bé quedar-se uns dies per a descansar i poder visitar una mica més el país, també vaig tenir sort de poder trobar-me amb els voluntaris locals i visitar altres projectes de la zona. Trobo que Uganda no es un país fàcil de visitar per tu mateix a no ser que vulguis fer activitats molt programades.
Altres consells
Informa’t dels llocs que hi ha més interessant per visitar abans de marxar, pensa que el ritme allà es diferent del ritme europeu, així que pren-t’ho amb calma i sigues pacient amb l’improvització constant.