HUJ – 2019 – Help For Change – Armenia

HUJ

Localitat

Erevan, Armenia

L’experiència en el camp 

Jo vaig estar a Armenia dues setmanes, del 5 al 18 d’agost però com que havia de fer una escala llarga vaig marxar el dia 4.

Als matins anàvem a una fàbrica que estava a costat de l’allotjament i allà ajudàvem a posar etiquetes a aliments, pesàvem menjar i un dia vam pintar una casa. Quan acabàvem ja era l’hora de dinar.

Just després de dinar venien els nens amb els quals estàvem un parell d’hores. Amb ells pintàvem per parelles (voluntari – nen/a armeni/a), dibuixàvem, ballàvem, etc. Amb els nens hi estàvem fins a les 5 aproximadament, fins al sopar teníem hores lliures. Entre les 7 i les 8 teníem el sopar i més temps lliure fins l’endemà.

L’últim dia havíem de fer un festival i per això ens van dividir per països, i tocaven tants nens per país; consistia en fer un ball típic de cada país. La segona setmana la vam dedicar per practicar el ball que representaríem (a les tardes, els matins seguíem a la fàbrica).

Tres dies vam fer excursions per veure el país, em van semblar molt interessants pel meu gust. Per exemple, un dia vam anar a un llac a fer una barbacoa, em va agradar molt ja que va ser com una sortida de “convivència”, d’aquesta manera passaves temps amb els voluntaris i tenies l’oportunitat de conèixer-los millor.

La veritat és que tots ens portàvem bé, en això vaig tenir sort, sovint, el camp líder era com un voluntari més, jo el considerava un més al grup, tots érem molt propers entre nosaltres. Hi havia dos nois més armenis que ens van ajudar molt si teníem problemes amb els diners, traducció, etc… sort en teníem d’ells.

Jo vaig reservar el bitllet uns dies després de saber que m’havien acceptat, això ja ho recomanen sempre, que ho facis quan més aviat millor.

En el meu cas, només em van demanar una còpia escanejada del DNI, Passaport i assegurança o targeta de mutua (jo vaig passar la foto de la targeta)
No és necessari un visat, cosa que va fer el procés de documentació més ràpid.

Durant el dia feia bon temps, força calor però no tanta com a Catalunya. Als vespres sí que feia una mica de “fresca” i vent, jo recomano portar una jaqueta tipo dessuadora, no cal abric doble.

Jo no m’hi vaig quedar més dies després, encara que m’hauria agradat perquè hi havia voluntaris que marxaven més tard del dia 18.

Sincerament, al principi de tot, quan em van acceptar pel workcamp d’Armenia vaig pensar “Què has fet? Te’n penediràs…” ja que esta força lluny i molta gent tendeix a pensar que és un país conflictiu; molta gent feia el comentari. Però quan vaig ser allà em vaig adonar que anava molt equivocada, la gent és molt amable i no tenia motius per preocupar-me.

Com moure’s

Afortunadament, la zona de treball i el camp estava a prop de l’areoport, al work-sheet ja et deien que et podien venir a buscar, ja que era una zona com aïllada i era fàcil equivocar-se de camí.

Per les activitats del camp ens movíem en un autocar petit i privat.

Quan teníem temps lliure ens movíem en taxi. Crec que ho he mencionat en algun apartat que tots ens vam portar molt bé així que anavem junts gaire bé a tot arreu i així no era tan car, encara que en sí era molt barat.

Per exemple, el taxi costava 3 euros (ja canviat) i anavem 4 en un taxi, si dividim pagàvem molt poc pel transport i això trobo que és un gran avantatge.

Amb els voluntaris amb els que estava parlava en anglès i al centre de la ciutat també si havia de preguntar preus i necessitats bàsiques.

Els nens amb els que estava no sabien anglès, el seu segon idioma era el rus. El camp líder era el que ens traduïa el que deia la tutora dels nens.

Durant el temps lliure que teníem per als nens la gent acabava utilitzant el traductor perquè si no no hi havia gens de comunicació.

Diners

Jo portava targeta de crèdit.

També vaig prendre diners en efectiu i en vaig canviar uns quants, allà tot era molt barat si ho comparem drams i euros (1 dram armeni equival a 0,019 euros).

Jo recomano portar diners principalment pel transport, en el cas que es vagi a menjar a fora i per souvenirs sobretot.

A la maleta – com que no estava segura sobre el menjar, no em vaig atrevir a portar pernil salat ni llonganissa però sí que en mengen, així que ja ho sé per la pròxima 😉 Però per a mi em vaig emportar galetes i fruits secs per compartir.

Suposo que cada workcamp ho fa a la seva manera però cada dia cuinaven el menjar 2 voluntaris diferents i per tant aprofitàvem per cuinar menjar del nostre país. Si necessitaves algun ingredient en especial els líders ho anaven a comprar.

A mi em va tocar cuinar amb una noia mexicana així que vam fer “tacos” per dinar i truites per sopar. Hi havia voluntaris d’ Itàlia, França… per tant hi havia força varietat de menjar.

 Què t’emportes de l’experiència?

Jo em vaig emportar una molt bona experiència, la veritat, vaig fer molts amics entre voluntaris i els nens amb els que estàvem. Va ser molt diferent de com m’ho esperava, en un bon sentit. Això també em va anar bé per obrir-me amb la gent ja que sóc bastant tímida.

Vaig aprendre molt sobre la seva cultura (balls, alguna frase en armeni…) i sempre ho recordaré, espero que si repeteixo m’ho passi igual de bé perquè anava bastant amoïnada.