Marroc 2
L’experiència en el camp
L’experiència ha estat molt maca. Amb la família molt bé, les costums són diferents, però un es pot adaptar perfectament. Per les coses que més ens costi, pensar que només estem un mes i no s’acaba el món. Pel matí ens aixecàvem d’hora, les classes començaven a les 9 fins les 10:30. Pausa per esmorzar tots junts i discutir què fèiem aquell dia. Classes d’11 a 12:30 i resta del dia lliure. Cada dia fèiem alguna cosa diferent, a vegades amb monitors, a vegades sense. No desespereu si el concepte d’organització dels monitors varia del vostre.
Introducció a la cultura i la societat
Crec que no és tant diferent si vas a una ciutat. Sí vas a un poble, mantenir els valors que tindríem en qualsevol altre lloc. Respectar les diferències i ser sempre amable. No esperar trobar les coses com aquí.
Curiositats: mengen i beuen del mateix plat o got tota la família. La majoria de coses es menja amb les mans i un tros de pa, concretament amb la ma dreta. No fer fàstics a res del que t’ofereixin (estómac de vaca, visceres, etc. per a ells és molt normal i t’ho ofereixen amb tot el cor). Si ets escrupolós/osa, millor no preguntis. Barregen molt dolç i salat: sopes de llegums per esmorzar amb pastetes de mel, cous-cous amb beguda de iogurt, sopa de fideus feta amb llet enlloc de caldo, etc.
No hi ha paper de wàter enlloc. Tampoc hi ha cadena: normalment es llença un cubell d’aigua. En general, no fan servir llençols. Es dorm en els sofàs quadrats. Ningú no en fa servir, així que millor no preguntar per no anar de finolis. No tenen gaire sentit de la intimitat o privacitat. No tanquen portes, estan tot el dia junts.
Resen cinc cops al dia, si són musulmans. Al Marroc no pots entrar a les mesquites. El dia més importat és el divendres, únic moment on trobaràs alguns establiment tancats. Es menja el cous-cous i a la tarda es normalitza la vida. Diumenge tot obert. La vida comença a les 7 de la tarda (com a mínim a l’estiu). Es berena a les 21h, se surt a passejar a les 22h i es sopa a les 24h de la nit. A les 22 del vespre és el moment àlgid dels mercats al carrer. Està tot a petar.
No totes les dones porten vel. Una mateixa dona, un dia porta vel i un altre no. Això sí, si sou dones, intenteu no anar provocativament, però tampoc no us obsessioneu per anar tapades perquè cridareu l’atenció com sí o com no. Intenteu no mirar als ulls directament als homes quan aneu pel carrer, perquè us faran algun comentari, segur. Apreneu a mantenir la mirada a l’horitzó, si ho voleu evitar. Això sí, no he sentit cap mena de perill, en cap moment. Als zocos mantenir la bossa agafat, com ho faríeu a les Rambles de Barcelona. Utilitzeu el sentit comú i prou.
De tren només hi ha una línia de Nord a Sud, per la costa (Tànger, Rabat, Casablanca, Essaouira). I una línia d’Est-oest-est (Marrakech, Casablanca, Rabat, Meknes, Fes). A qualsevol altre lloc haureu d’anar en bus. La millor companyia es CTM, busos amb aire condicionat, però més cars). Hi ha altres companyies més barates, on vas com a sardines, tot i que també és tota una experiència.
A l’aeroport de Casablanca hi arriba el tren. A Marrakech, s’ha d’anar en taxi fins al centre o a l’estació de tren (100-150 mad): 15 min. Marrakech-Rabat en tren: 120 mad. Ja veieu que 15 min en taxi és mes car que 4 hores de tren. Els trens són còmodes si no se’ls para l’aire condicionat en mig del no-res en ple agost, i si trobes lloc per seure i no has d’estar de peu al passadís. Van sempre força plens.
Com comunicar-se
En general en francès, tot i que als llocs turístics, tothom xapurreja una mica d’espanyol i fins i tot català (el que fa la supervivència). A Chefchauen (al Rif) pots parlar perfectament castellà. Entenen més que francès.
Jo no sabia gaire francès, de fet no l’he estudiat mai, però el català és una bona ajuda. Xapurrejant amb un idioma o l’altre et fas entendre perfectament. No he tingut cap problema i la gent és molt amable i en general s’esforcen per entendre’t si tu fas un esforç per fer-te entendre. Si aprens quatre paraules en àrab els farà moltíssima gràcia.
El cost de la vida és lleugerament més baix que aquí, però s’han de buscar els llocs on és més barat. Als llocs turístics el preu és com aquí: 1 ampolla de 1,5l: de 6 a 10 mad (60 cèntims – 1 euro). Porteu una mica de diners en efectiu pels primers dies i després ho podeu canviar allà, que al canvi surt molt millor. No es pot pagar en visa enlloc. Amb la visa només podreu treure diners dels pocs caixers que hi ha, en cas que no vulgueu portar-ho tot en efectiu. Però oblideu-vos de pagar amb targeta.
Alimentació
Tot boníssim! No feu fàstics a res, que tot està molt bo. Encara que t’ofereixin coses que mai no menjaries aquí. Ells no mengen porc (i res d’alcohol, per cert) i la carn de vedella és cara com aquí. Imagineu per a ells! Per tant, a la família em vaig alimentar bàsicament de pollastre, llegums, verdures, pasta, molt de pa amb oli d’oliva i olives i si hi havia vedella, eren les vísceres. Però tot molt bo, i per beure té a la menta per a tot (això amb quilos i quilos de sucre per persona).
Viatjar abans o desprès del camp
Segurament després us sentireu més segurs i que us podeu moure millor. A més segur que feu molts amics amb qui voldreu viatjar després, fins a l’últim moment.