Tanzània – Mwanga
Localitat
Mwanga, Tanzània
L’experiència al camp
El camp de treball era organitzat per Uvikiuta, organització consolidada amb anys d’experiència i amb projectes molt diversos en marxa. El meu camp de treball va ser a Mwanga, capital de la província homònima de la regió del Kilimanjaro, al nord-est de Tanzània i a la base de la gran muntanya. Pel que fa a l’allotjament vam tenir sort perquè el poble ens va deixar una casa que havia estat construïda pels alemanys i disposava de vàters europeus (normalment allà només trobaràs comunes, més o menys netes), dutxes amb aigua corrent (la dutxa normal és amb galledes d’aigua) i electricitat. L’aigua i la llum se n’anaven sovint, però, comparat amb molts camps de treball que mai en tenen, era tot un luxe. Dormíem repartits en quatre habitacions, nois i noies separats.
El projecte en si es tractava d’ajudar en la construcció d’un camp de futbol al poble. Nosaltres, concretament, vam estar ajudant a construir les graderies i bàsicament la nostra feina era transportar sorra. Cal que no t’enganyis i comprenguis que la feina que vas a fer és, sobretot, simbòlica i el valor més important és l’intercanvi cultural amb la població, durant tota la teva estada i mentre treballes. La feina en sí que ens va tocar a fer al nostre grup era físicament dura i pesada, així que cal que vagis preparat per fer de tot. D’altra banda, no vam saber amb exactitud què hauríem de fer fins el dia mateix que vam començar a treballar (el problema de la informació ja mencionada). Realment no et pots refiar del que et diu l’infosheet, sovint molt inconcret, i, de fet, anar preparat per fer qualsevol cosa.
El nostre grup del camp de treball estava format per unes trenta persones, de vuit països diferents (Finlàndia, Espanya, Itàlia, França, Portugal, Alemanya, Irlanda i Tanzània) i d’edats compreses entre els 18 i els 38 anys. Malgrat conviure vint dies durant 24 hores amb la mateixa gent, vam avenir-nos molt i vam fer moltes coses tots plegats.
El dia a dia del camp de treball consistia en llevar-nos a les set del matí, esmorzar, i anar al camp de futbol de 8 a 12 a fer la feina. Després anàvem a dinar i a dutxar-nos (perquè acabàvem plens de sorra per tot arreu després de treballar). A les tardes fèiem activitats vàries de tipus socials (xerrades amb grups i autoritats locals, visita d’orfenats, centres de dones, associacions d’ajuda a la prevenció de la sida, escoles, negocis locals, etc.), turístiques (visita de ciutats i pobles, excursions a la muntanya, etc.) o teníem temps lliure. A les nits es feien jocs i les nits culturals, en les quals cada voluntari havia de presentar el seu país a la resta. Els caps de setmana també s’organitzaven les visites turístiques més grans com ara visita de parcs naturals, safaris, etc. Totes aquestes activitats estaven organitzades per Uvikiuta. Un cop el primer dia ens vam reunir tots els integrants del camp de treball i vam decidir quins temes ens interessaven, quines activitats volíem realitzar i quins llocs visitar.
Pel que fa a l’organització, els 2-3 primers dies els vam passar a la seu d’Uvikiuta a Dar es Salaam. Durant aquests dies ens vam anar reunint a tots els participants i van servir per familiaritzar-nos amb el país, explicar-nos el projecte que anàvem a fer i conèixer-nos una mica. També vam presentar-nos al group leader (monitor), que és la persona que s’ocupa de dirigir el camp de treball i està amb tu tota l’estada. Un cop a Mwanga, per distribuir-nos les feines de casa cada dia dues persones no anaven a treballar i es quedaven ajudant a les cuineres (sí, teníem dues tanzanes que s’ocupaven de tenir-nos el menjar sempre llest a taula!) i a netejar la casa.
Com preparar-se el viatge
Coses útils a ficar a la maleta
- Llanterna (les nits africanes són fosques).
- Piles i carrets fotogràfics (són difícils de trobar i cars).
- Càmera digital i mòbil. Si pots, contacta amb la teva organització i pregunta’ls quines facilitats elèctriques tindràs. Si no, sempre te’ls pots emportar (a part d’una càmera analògica) i un cop allà veure com t’ho pots fer (algunes botigues ofereixen servei de recàrrega i fins i tot per passar les fotografies de la targeta de la memòria a un CD). Per la cobertura del mòbil no et preocupis, els tanzans estan vivint el boom del mòbil!
- Sabó per rentar la roba.
- Joguines i tonteries per regalar als nens, roba vella o material divers per donar a l’organització mateixa o altres llocs com ara asils d’orfes.
- Roba: algun jersei que abrigui (encara que sembli mentida a les nits refresca molt!); roba vella per embrutar si fas treballs a l’aire lliure; sabates: almenys unes de còmodes i resistents i unes xancletes, i un altre parell tipus sandàlia tampoc va malament; alguna cosa més formal per si hi ha alguna ocasió que ho requereix (pensa que als tanzans els hi agrada mudar-se tan aviat com poden); i una gorra o mocador per quan el sol pica.
Introducció a la cultura i la societat
Tanzània és un dels països més pobres del món però també un dels països on la gent és més acollidora. Malgrat que als països veïns sovint se succeeixen els conflictes, la tranquil·litat i la pau regnen al país. La pobresa és visible a tot arreu, però en general també l’alegria de viure. Tanzània, i Àfrica en general, són un món diferent, on el temps i el sentit de la vida prenen una dimensió desconeguda per la cultura occidental. Podeu consultar aquests links per trobar les dades bàsiques del país:
https://cia.gov/cia/publications/
http://www.lonelyplanet.com/worldguide
/destinations/africa/tanzania?a=facts
http://www.lonelyplanet.com/worldguide
/destinations/africa/tanzania/essential
(totes en anglès)
Ritme de vida africà: fes-te la idea que allà el concepte del temps pren una altra dimensió i sentit. És imprescindible que deixis enrere horaris, presses i estrès si no vols parar boig. No pretenguis planificar gaire coses: mai saps quantes hores pots estar per fer la mínima cosa i els plans canvien constantment o no resulten ser el que pensaves. I les coses funcionen de la mateixa manera pel que fa a estar informat; és tot un repte! Així que canvia de mentalitat i tingues paciència.
Mzungu: familiaritza’t amb aquesta paraula perquè la sentiràs sovint. Mzungu és l’expressió usada en swahili per dir ‘home blanc’. Veuràs com t’apuntaran amb el dit (grans i, sobretot, petits) i et repetiran deu vegades “Mzungu! Mzungu”, però no t’ho prenguis com una ofensa perquè generalment només és encuriosiment (especialment si t’ho diuen nens). Quan t’ho diuen en to despectiu ja ho notes i, en aquests casos, és millor fer-se l’orni i passar. El racisme no està molt estès a Tanzània i en principi els forasters són molt ben acollits, però tampoc no és una raresa.
Interacció social: els tanzans són un poble sociable, no et sorprenguis (sobretot si estàs fora de la ciutat) si tothom et saluda. Primer de tot tingués en compte que pel fet de ser estranger i blanc ja els hi despertes una gran curiositat i, sovint, et sentiràs una mica com un animal de circ en exposició, però no hi ha malícia. Així que quan et saludin, contesta la salutació o llavors sí que et miraran malament. Tampoc t’estranyi que a part de saludar-te comencin una conversa amb tu i que quan ho facin inclús t’agafin les mans mentre et parlen. Un apunt especial per si t’endinses al món del ball africà, és a dir, si vas a alguna discoteca o participes en alguna festa.
Dona: si ets dona, tingues en compte que Tanzània és un poble molt religiós (ja sigui cristià o musulmà) i per tant són força conservadors pel que fa al concepte de la dona, sobretot pel que fa a la seva imatge. Amb els estrangers tot és més permissiu però allà no està ben vist que les dones vagin massa destapades. La samarreta de tirants i els pantalons curts (tan útils, d’altra banda, amb les calors que corren per allà durant el dia) et convertiran en objecte de controvèrsia, això si no consideren directament que ets una prostituta. Igualment pel que fa al fumar i al beure, allà només ho fan les prostitutes i encara que entenen que els estrangers tenen altres costums, et miraran molt malament. Si pots, evita fumar en llocs molt públics o, si més no, fes-ho dissimuladament si no vols tenir deu mil ulls clavats en tu (i alguna que altra proposició indecent).
Com moure’s
A Tanzània hi ha dos aeroports grans: el de Dar es Salaam, el principal i el d’Arusha (Kilimanjaro), al Nord i base de les expedicions al Kilimanjaro. Encara que el teu camp de treball pugui estar més a prop d’Arusha que de Dar es Salaam, el punt de trobada els primers dies amb el grup serà, el més probable, a Dar es Salaam. El millor és que arribis a Dar es Salaam, sobretot si és la primera vegada que viatges al país i encara més si és la teva primera vegada al continent africà, el xoc cultural, la confusió inicial i el caos inherent ja són prou aventura.
L’aeroport de Dar es Salaam no és gaire gran, però trobaràs totes les facilitats típiques d’un aeroport internacional: bars, restaurants, botigues, punts de comunicació, etc. L’únic problema serà potser aconseguir informació, però tingues en compte que a Àfrica tot es pren el seu temps, així que paciència i persistència. Si vols més informació sobre aquest aeroport consulta la següent pàgina web: https://azfreight.com/airport/dar-es-salaam-julius-nyerere-international-airport/ (en anglès).
Pel que fa a arribar al punt de trobada, no és difícil. Teniu vàries opcions. La primera (i més recomanable i tranquil·la) és contactar prèviament amb l’organització i demanar-los que et vingui a buscar (acostumen a oferir-se ells mateixos, així que no et costarà gaire). Tan sols t’has d’assegurar que heu quedat bé amb l’hora, el dia i el lloc, i no et desesperis si no veus ningú en un primer moment, segurament tan sols fan tard (el ritme de vida africà es plasma des del principi). Per aquests imprevistos, assegureu-vos de tenir un número de contacte.
El transport estrella per moure’t en distàncies curtes (dins de ciutat i trajectes de fins a tres hores aproximadament) és el Dalla-dalla. Si no t’importa anar embotit dins d’espais petits mentre gaudeixes dels sotracs de les meravelloses carreteres tanzanes, t’encantarà anar amb Dalla-dalla. Si no, comença a fer-te’n la idea perquè sovint és l’única opció possible tenint en compte que t’allunyaràs dels circuits turístics i, d’altra banda, els preus dels trajectes són realment barats: oscil·len entre els 200-300 xílings (15-18 cèntims d’euro).
Si voleu un preu econòmic heu d’agafar el transport públic local (menys d’un euro), els anomenats Dalla-dalla. Tanzània està plena d’aquestes mini-furgonetes, normalment velles i atrotinades i amb una capacitat real de càrrega sempre molt superior a la teòrica. Saps la dita “on n’hi caben deu n’hi caben vint”? Doncs us en pot donar una idea.
Anar amb Dalla-dalla és una experiència que no et pots perdre si vols submergir-te en la cultura i forma de viure reals del país, però, sens dubte, no és l’opció més aconsellable com a primer contacte. Les parades no estan senyalitzades i no són del tot fixes, i saber quin Dalla-dalla has d’agafar és realment difícil si no ets d’allà (sense comptar la dificultat de l’idioma). Per anar amb Dalla-dalla cal que primer algun tanzà t’hagi ensenyat com fer-ho i ja t’hagis familiaritzat una mica amb l’entorn, ja tindràs temps. Bé, de fet segur que aniràs amb Dalla-dalla deu mil vegades després, així que no tinguis pressa.
Com comunicar-se
No cal dir que la barrera idiomàtica és un gran problema a l’hora de comunicar-se amb els locals. A Tanzània els idiomes oficials són el swahili i l’anglès, però a la pràctica, és només el swahili. Malgrat que l’anglès s’estudiï a les escoles (de fet, tota la secundària es fa íntegrament en anglès), el nivell de coneixement de l’idioma és baix en el total de la població. Només la població jove i que està estudiant i la gent amb càrrecs més alts o de cara al públic a les ciutats o nuclis més turístics poden seguir una conversa en anglès. La resta el xampurregen més o menys bé o directament no en tenen ni idea. Això fa que la comunicació amb els locals sigui tot sovint un problema i requereixi de mediadors.
Sortosament, el llenguatge universal dels signes funciona perfectament a Tanzània i, d’alguna manera o altra, t’acabes fer entendre per les coses bàsiques com anar a comprar, demanar alguna direcció, etc. Cal dir, però, que tindràs molt guanyat i podràs entrar molt més en contacte amb la gent d’allà si t’aprens unes quantes frases bàsiques en swahili. Les guies de viatge porten normalment una secció de vocabulari i introducció a l’idioma, i si no també hi ha diccionaris de mà o petits llibrets de conversa. No cal dir, que l’idioma de comunicació al camp de treball és l’anglès. No cal que el dominis, però sí almenys saber fer-te entendre i poder mantenir una conversa mínima per tal que es pugui establir una bona comunicació i relació amb la resta de voluntaris.
Diners
La moneda de Tanzània és el xíling tanzà (TZS), dividit en 100 centaus, i 1€ equival a uns 1.700 TZS. El cost de la vida allà és realment barat per a nosaltres sempre i quan no t’acostis als nuclis turístics, adaptats a la butxaca occidental. També has de tenir en compte que als llocs turístics solen preferir –o, fins i tot, exigir– dòlars (americans).
Primer de tot, convé que portis a sobre tant dòlars com xílings. A Catalunya no podràs aconseguir xílings tanzans, així que pots optar per canviar euros per dòlars o endur-te, directament, euros en metàl·lic. A les grans ciutats i als nuclis turístics no tindràs problemes per trobar oficines de canvi de moneda (convé que miris els diferents canvis que t’ofereix cadascuna, perquè poden variar lleugerament), tant euros com dòlars. A la resta del país, la cosa ja es complica bastant i, donat que és difícil saber d’avantmà sí al lloc on t’estaràs podràs canviar diners, el millor és que aprofitis els primers dies a Dar es Salaam per canviar tots els diners que necessitis per la teva estada (fins i tot ho pots fer a l’aeroport mateix quan arribis). No és gaire recomanable portar xecs de viatge, perquè encara que pots trobar llocs per canviar-los, no n’hi ha gaires i, evidentment, només a les grans ciutats i nuclis turístics. El mateix pel que fa les targetes de crèdit. Els caixers també són molt escassos (a Dar es Salaam, i a Arusha i Moshi només un a cada ciutat), així que una targeta de crèdit és útil, però només per emergències o per si t’hi estàs molts dies i no vols portar tots els diners a sobre. Apunt important: han de ser obligatòriament de tipus VISA!
Quants diners he de portar? Transports (aeroport, fins al camp base, excursions vàries, etc.): 50€; vida diària: tenint en compte que menjar i allotjament ja estan pagats, el cost de la vida diària és mínim. Gastaràs, bàsicament, en capritxos i, tot i així, amb uns 25€ pots passar més que de sobres durant vint dies; activitats extres i visites: la majoria són activitats culturals gratis (visites a centres, escoles, etc.), però sempre has de comptar amb un fons per les visites més turístiques dels cap de setmana. Si surts amb una idea més o menys de les coses que vols veure i fer, pots consultar les guies i fer-te una idea més aproximada de quants diners necessitaràs (aconsellable un mínim de 100€ per poder fer una mica de turisme i aprofitar l’estada al país, i més diners si es pretén viatjar per compte propi abans o després del camp de treball).
Com en la resta d’apartats, el més útil per fer-se una idea de la cuina tanzana és consultar guies de viatge o alguna bibliografia especialitzada.
La quantitat, qualitat i varietat del menjar que et donen al camp de treball varia en cada cas, però estigues segur que no et moriràs de gana. A més, el menjar o bé el cuines tu (i, per tant, saps en tot moment què estàs menjant o deixant de menjar) o bé tens cuiners que te’l preparen i que són conscients de què estan cuinant per gent no adaptada al menjar d’allà. En el meu cas, la quantitat era abundant i la qualitat bona, l’únic que va fallar va ser la varietat. Al final t’acaba cansant el menú base d’arròs, ugali (massa feta amb farina de blat de moro i aigua), patates, salsa de verdures, salsa de carn i espinacs; cada dia, per dinar i per sopar!
Aigua: embotellada o sempre bullida (el gust a fum no és una meravella, però t’hi acabes acostumant). Sinó pots aconseguir ni una cosa ni l’altra, tingues a mà pastilles per potabilitzar aigua (que també tenen un gust fastigós però funcionen).
Fruites i verdures fresques: el més aconsellable és no consumir-ne (i menys de parades al carrer) perquè no saps quin tractament han rebut i encara que no siguin nocius pels locals, pel teu estómac podria ser mortal. El millor és que tot el que mengis estigui cuinat d’alguna manera o altra.
Carns: si vas alguna carnisseria d’allà probablement no et vingui de gust tornar a menjar carn mentre estiguis allà (la tenen tota penjada al sol durant tot el dia i amb milers de mosques al voltant). No és perillós menjar carn, però assegura’t que ha estat ben cuinada i tingues en compte que no fan distincions en quina part de l’animal tiren a l’olla; et pots trobar tant un tros de llom com de fetge al mateix plat.
Begudes i aliments embotellats o en conserva: en principi cap problema.
Viatjar abans o desprès del camp
Sigui com sigui, intenta reservar-te alguns dies per viatjar pel teu compte perquè si no tindràs la sensació què has desaprofitat, en part, el teu viatge. L’experiència del camp de treball és única, però normalment no et mous massa del lloc on estàs i que facis més sortides turístiques o no durant el cap de setmana pot dependre de molts factors (proximitat, grup, organització, etc.). No saps quan podràs tornar a Tanzània una altra vegada, així que espavila’t i aprofita al màxim la teva estada al país! Aquí especialment, una guia és imprescindible. Una de les més completes i que podreu adquirir fàcilment a les llibreries de Catalunya és la de Tanzània de Lonely Planet (en castellà). També podeu consultar la llibreria de viatges Altaïr (Gran Via, 616 – Barcelona).
Safaris: visita obligatòria si vas a Tanzània. Els millors són el Serengetti i el cràter del Ngorongoro, però la oferta és molt variada. Això sí, tampoc cal que te’ls recorris tots perquè al final, encara que els paisatges siguin diferents, t’acabaràs avorrint de veure animals. N’hi ha de diversos tipus (d’un dia, varis, a peu, paquets de safaris amb entrada —uns 50 dòlars cada parc— i hotel, etc.) i els preus són molt variats també (de 100€ a més de 1.000€). Per entrar als parcs nacionals és necessari fer-ho amb un tour operador amb llicència, així que no tens altre remei que apuntar-te a un viatge organitzat o fer un grup amb els mateixos voluntaris i contractar-ne un. Ves molt en compte a l’hora d’escollir el tour operador perquè les màfies i estafes abunden i només arribar a les ciutats base dels safaris (Moshi i Arusha) t’atabalaran amb deu mil ofertes de safaris. Si no estàs segur de la legalitat de l’empresa, demana la llicència; pots consultar la llista negra de tours operadors a les pàgines web: http://www.tanzania-web.com o http://www.tatotz.org (les dues en anglès). I llegeix-te tranquil·lament el contracte de compra abans de contractar el servei.
Poble Massai: és una experiència única, però completament influïda pel turisme. Abans d’entrar negocies el preu (uns 5 dòlars) amb els habitants del poblat i també les condicions (si inclou balls i càntics, fotografies, etc.). En resum, tot molt antinatural.
Kilimanjaro: és una de les grans meravelles del continent africà i del món i, per descomptat, val la pena veure’l. L’entrada costa uns 90 dòlars, així que a no ser que siguis un amant del alpinisme i realment tinguis ganes de pujar-lo no cal que vagis expressament al Kilimanjaro. Si estàs per la zona, sí que et pots acostar a alguna de les entrades del parc (et deixen entrar a la zona base on hi ha les botigues) i visitar la zona del voltant (al poble de Marangu entre altres, i hi ha unes cascades que valen molt la pena).
Zanzíbar: si després del camp de treball vols relaxar-te uns dies en platges d’aigua cristal·lina i sorra transparent, l’illa paradisíaca de Zanzíbar és el lloc ideal. Hi ha ferris diaris de Dar es Salaam a l’illa a preu de Dalla-dalla i allotjaments de tot tipus de preus. L’únic problema és que està infestat de turistes, però si busques bé encara pots trobar llocs apartats i únics.
Dar es Salaam: a la capital pràctica de Tanzània no hi ha gaire per veure, però si t’hi has de passar algun dia sempre pots consultar la guia.
Ruta tren (Llac Victòria i Dodoma): les dues línies de tren que hi ha a Tanzània són una nova forma de turisme. El trajecte més famós és el que va de Mwanza, base del llac Victòria (lloc interessant a visitar també), a Dodoma, capital de Tanzània. Aquesta pàgina t’ofereix una gran quantitat d’informació relacionada amb les rutes de tren: http://www.seat61.com/Zambia.htm
Altres consells
Comunicacions: tot dependrà a la zona en què estiguis, però si estàs a un poble mitjanament gran (5.000-10.000 habitants), tindran algun ciber cafè (estan molt de moda) o fins i tot a l’escola o institut del poble et podràs connectar a Internet per menys d’un euro l’hora. Pel que fa als telèfons, trobaràs almenys un locutori en cada poble o usar el telèfon d’algun bar o hotel.
Seguretat: en principi Tanzània és un país força tranquil però, com a tot arreu, a les ciutats i llocs turístics cal vigilar amb els carteristes. Per això és convenient que sempre portis els diners i el passaport i demés documents en un lloc ben segur (les ronyoneres interiors són molt útils). Al camp de treball, pots demanar si tenen algun lloc segur per guardar tot això i així només portes la quantitat justa de diners.