Chiusa di Pesio, Itàlia
Chiusa di Pesio
L’experiència en el camp
El treball consistia en marcar senders de muntanya i en obrir, a pic i pala, un nou sender. Es va treballar en diferents punts del parc natural. Es treballava de 9h a 14h i les tardes quedaven lliures. Hi havia dies lliures que es van fer sortides a Cuneo, a la mar i excursions per la muntanya. A algunes nits es va baixar a les festes dels pobles o a Cuneo.
El grup estava format per gent de diferents punts d’Europa a més de dos de Corea del Sud. Normalment els coreans són més introvertits. El camp estava organitzat per Legambiente, així que els/les monitors estaven sensibilitzats en temes de protecció del medi ambient.
Introducció a la cultura i la societat
La Comunità Montana della Bisalta es troba a Chiusa di Pesio, una estreta vall alpina que fa frontera amb França pel Sud i que s’obre pel Nord a la planícia de Cuneo, la ciutat més important del Sud de la regió italiana del Piemonte. L’allotjament es troba a tocar de San Bartolomeo, un poblet situat gairebé al final de la Valle Pesio.
Piemonte és una regió alpina, per tant, als pobles es conserva una cultura tradicional d’alta muntanya. A la part oriental i sud-oriental del Piemont encara hi ha gent que parla occità. Tot i que hi ha certa influència francesa (de fet, hi ha molts piemontesos que a més de parlar el dialecte piemontès i l’italià, parlen francès), la cultura predominant és la italiana. Cal tenir present, però, que hi ha certa diferència cultural, social i econòmica entre la Itàlia del Nord i la del Sud.
De la història recent cal destacar que a les muntanyes piemonteses es van lliurar moltes batalles entre els partisans i els feixistes durant la segona Guerra Mundial.
Com moure’s
Autocar: Baixar a Savona o a Torino i agafar el tren cap a Cuneo. En el cas de venir de
Tren: Agafar el tren Elipsos que fa BCN-Milano i baixar-se a Torino. Fer Torino-Cuneo en tren.
Avió: Als aeroports (Torino, Milano-Malpensa) hi ha autobusos que porten a Torino. Des de Cuneo es pot arribar fins a Chiusa di Pesio. Hi ha un autobús que va fins a Chiusa di Pesio, i d’allà (el mateix o un altre) puja fins a San Bartolomeo. La freqüència és molt baixa.
Com comunicar-se
Si l’idioma del camp és l’anglès pot donar-se el cas que no tothom de l’organització el parli. El francès és conegut per bastants piemontesos donada la proximitat amb França. Tot i això l’italià és bastant comprensible; de fet, és una bona oportunitat per aprendre’l. Només als pobles de la part oriental del Piemonte es pot trobar gent que parli occità. En principi tots els voluntaris saben anglès, però també n’hi ha que van a Itàlia per practicar l’italià.
Els preus solen ser una mica més cars que aquí, especialment tot allò relacionat amb el turisme.
Alimentació
Es va menjar molta pasta. També hi va haver voluntaris que van cuinar plats típics del seu país. No hi havia gaire varietat de menjar, fet que va fer queixar-se a la gent més primmirada amb el tema.
Viatjar abans o desprès del camp
Recomano deixar dies de marge per a la tornada (un bitllet amb tornada oberta és una bona idea) ja que durant el camp és freqüent que algú suggereixi allargar l’estada al país o que els voluntaris que venen de més lluny ja tinguin planificat un viatge pel país i busquin gent que s’hi apunti.
Donats els preus d’Itàlia, els trens són relativament barats; l’allotjament és el que resulta més car. Sé que és difícil que combini tant a l’anada com a la tornada, però recomano fer el recorregut en tren Cuneo-Ventimiglia/Nice ja que les vistes quan es travessa la Valle Roya són molt maques.