CRI-14 – 2019 – Verdiazul Costa Rica

L’horari podia variar depenent la marea i els dies i companys que hi havia al voluntariat. La primera patrulla començava a les 19h i l’última acabava a les 6 del matí. Eren uns horaris estranys i acostumar-se no és fàcil, però a mesura que passaven els dies ho fas rutinari.

L’allotjament estava molt bé. Teníem habitacions compartides de no gaire gent (4 persones). Amb lavabo i lliteres. Les instal·lacions de Verdiazul eren força còmodes. Teníem una cuina totalment equipada, un menjador, neveres, dutxes… tot molt bé. I la relació amb els líders era molt bona. Eren tres persones les que s’encarregaven que tot anés bé.

Com preparar-se el viatge

El visat és bastant senzill, no recordo gaires complicacions. També ens vam haver de vacunar, però cap problema amb això.

Recomano anar amb dies per visitar el país, ja que val molt la pena. El meu company i jo ens vam organitzar per poder sortir els caps de setmana de ruta i ens va anar genial. També recomano anar forces dies (20-30).

Introducció a la cultura i la societat

El que costa més al arribar allà és l’horari sobretot, ja que a les 18h ja és de nit. També el menjar que òbviament no és el mateix que a casa teva, però força bo. I per últim el estar parlant anglès tot el dia, que és un esforç més.

Com moure’s

El voluntariat està basant aïllat. Per arribar has de fer un llarg viatge amb bus però està tot molt ben explicat. És veritat que un cop estàs allà és molt complicat moure’t i si vols anar relativament lluny, és gairebé impossible fer-ho amb transport públic i en pocs dies.

Què t’emportes de l’experiència?

Moltes picades de mosquit, un moreno que mai havia aconseguit i molt bons records d’amistats, de llocs inoblidables i d’un estiu molt molt guay.

Consells?

– Agafar el millor repel·lent de mosquits que puguis

– Estar més de dues setmanes si o si