Dharamsala, Índia
Localitat, poble
Dharamsala
L’experiència en el camp
Organització FSL-India. El nostre camp va ser molt relaxat. Com que érem molts (de fet, massa, uns 30), ens havíem d’esperar sempre els uns als altres i acabàvem treballant poques hores. Hi havia gent de França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Holanda, Regne Unit, Corea del Sud, Japó, els Estats Units i Canadà. Si no esteu contents amb la tasca que heu de fer (nosaltres no ho estàvem gaire), a Mc Leod Ganj hi ha altres llocs on es poden fer coses. Per exemple, una cosa que està bé és un lloc on busquen voluntaris per donar classes d’anglès a tibetans. Durant el dia es tenen moltes hores lliures que es poden aprofitar per conviure amb els companys del camp i conèixer-los millor o buscar-se, com dèiem, activitats alternatives.
Com preparar-se el viatge
Pel trekking porteu sac gruixut, botes i alguna peça d’abric. Porteu també roba vella, ja que nosaltres per exemple vam pintar molt.
Introducció a la cultura i la societat
Hi ha una cosa que han de tenir en compte les noies: s’ha d’intentar no anar vestides amb escots, faldilles o pantalons per sobre del genoll, samarretes de tirans molt prims,etc. A més, si es viatja sola o en grup de noies, s’han de tenir unes certes precaucions amb els homes indis perquè a vegades confonen les intencions de les occidentals. Potser tu només vols mantenir una conversa, però ells es pensen una altra cosa i pots trobar-te en situacions incòmodes.
Per arribar a Delhi des de l’aeroport força hotels ofereixen un servei de recollida. Potser surt una mica car, però t’estalvia una preocupació després d’un llarg viatge. A Delhi també és interessant mirar com a allotjament les anomenades “cases d’allotjaments”, on pots estar 24 hores a partir de quan arribes i no has de marxar al matí, com en la majoria.
Pot ser MOLT important l’estafa en el viatge de Delhi a Dharamsala. A Delhi hi ha infinites agències de viatges o de turisme no oficials que ofereixen serveis a preus desorbitats. A més, molts conductors de rickshaws o propietaris de petits restaurants hi estan compinxats i t’hi porten gairebé sense que te n’adonis. Quan a l’agència els ensenyes els preus que marca la guia turística et diuen que els autobusos tan barats no són de fiar i després ells et col·loquen en un de pitjor! El nostre consell és que quan compreu els bitllets cap a Dharamsala aneu a una agència que vingui recomanada a la guia i que us assegureu que heu anat a parar a la correcta, perquè a vegades en un lloc “fals” et diuen que són a la guia però l’agència que és a la guia és la del costat. També s’ha de vigilar quan es compren bitllets de tren, però això ja ve explicat a la guia de Lonely Planet. El fet és que hi ha un lloc perquè els turistes hi comprin els bitllets però molts indis t’intenten enganyar dient que aquella oficina està tancada i et porten a un altre lloc per vendre’t els bitllets més cars. A més, es fan passar per personal de l’estació. En fi, que llegiu el que diu la Lonely Planet i que en feu cas. Per cert, recomanem l’experiència de fer, com a mínim, un viatge en tren.
La majoria d’indis que estan de cara al públic parlen anglès. No utilitzen gaires paraules, però és suficient per entendre-s’hi.
Diners
La vida a l’Índia és molt barata. Es pot dinar per 1€ i dormir per 2.
Nosaltres vam portar dòlars i els anàvem canviant per rúpies sobre la marxa. Recomanaríem, doncs, portar diners en efectiu ja que si només es duu targeta, a les capitals no hi ha cap problema per obtenir diners, però en alguns pobles, com en el que ens trobàvem nosaltres sí. En canvi, llocs per canviar diners n’hi ha a tot arreu.
Alimentació
Durant les tres setmanes que va durar el camp vam fer tots els àpats en un restaurant vegetarià. El menú era una mica pobre i, això és important, ens donaven poca fruita. Molts de nosaltres ens vam refredar i creiem que l’alimentació hi va tenir força a veure, així que la nostra recomanació és que porteu complexos vitamínics.
No cal dir que molts de nosaltres també vam tenir diarrea en algun moment del viatge,així que val la pena portar algun medicament per a això.
Creiem que val la pena, perquè l’Índia és un país amb moltes coses per veure. Duran els caps de setmana lliures del camp una excursió que està molt bé és anar a Amritsar; queda una mica lluny, però l’experiència s’ho mereix.
Si no voleu viatjar sols, guardeu-vos uns quants dies després del camp; molta gent ho fa i així podreu viatjar amb alguns companys del camp. No cal preocupar-se molt i planificar abans, ja que els autobusos, trens, hotels no “s’omplen”, i tot plegat es pot anar planejant sobre la marxa. Tant sols amb una guia de les que tots coneixem n’hi ha prou per moure’s pel país.