GEN44 / School Renovation / Turquia
Localitat
Sütlegen, a la regió de Kas, a Turquia.
L’experiència en el camp
L’organització d’acollida és caòtica, però més que res perquè és un tret cultural.
Viviem en els dormitoris d’una escola i vam ajudar a fer tot el que feia falta allà: torns per rentar plats, per ajudar la cuinera a preparar el menjar. Vam pintar tota l’escola. Vam acabar les tasques assignades abans del camp (al seu entendre feiem la feina molt ràpid) i llavors vam polir les taules de les aules, vam arreglar el jardí (Vam construir un mur al voltant dels trossos de gespa) vam baixar els armaris de les habitacions al jardí per a que els pintessin…
Les activitats que vam realitzar estaven bé: si les feiem tots junts eren divertides perquè no cansaven massa i sempre ens donaven temps per descansar: treballar mitja hora i parar a fer un tè era força habitual.
Però va fer falta organització per a trobar motivació en el que estavem fent, ja que sovint canviavem d’activitat sense acabar-la.
Visat: fàcil de fer per internet, pagues vint euros l’imprimeixes i fet!
Bitllets: nosaltres vam volar amb Pegasus Airlines, força bé.
Motxilla: mateix clima que a Catalunya, però eviteu pantalons curts i samarretes de tirants. A les zones de platja és molt habitual ja que hi ha molts turistes però al poble on estavem nosaltres no tan. Si hi aneu a l’estiu, obviament antimosquits, crema de sol…
Allà tot és força barat així que sempre podeu anar més lleugers de roba i allà comprar el que faci falta.
Introducció a la cultura i la societat
La gent és MOLT simpàtica, ho notareu només a l’avió d’anada (a nosaltres un senyor amb un anglès just ens va recomanar un munt de llocs per anar a Istanbul).
És molt poc freqüent que parlin anglès així que si apreneu quatre paraules en turc no us anirà malament. Això sí: és impossible d’entendre i molt difícil.
El país no està en la millor situació per a visitar-lo, però allà són poc conscients de la situació que tenen a tocar.
Com moure’s
Amb autobusos. Turquia té una xarxa d’autobusos espectacular. Hi ha busos cap a tot arreu a totes les hores.
De l’aeroport a la ciutat també amb bus.
Com comunicar-se
Al final tothom s’entèn!
Diners
La vida és barata. Els diners has de portar-los amb lires turques, tot i que en les ciutats trobaràs molts llocs per canviar euros a lires sense massa comissió. No fer-ho a l’aeroport, les comissions són més elevades.
Per a que us en feu una idea: 3 lires turques equivalen a un euro.
Alimentació
El menjar al camp va ser boníssim. El clima i el paisatge turc és molt similar al nostre i per tant els ingredients que tenen són iguals, però utilitzats de maneres diferents.
En moltes ciutats trobareu restaurants de menjar preparat turc: són els llocs més tradicionals i menjareu el que és típic.
Kebab no és l’habitual allà i no són com els que trobem aquí, sino que duen menys salses i són més simples.
Iogur a tot arreu posen!
Viatjar abans o desprès del camp
El recorregut que vam fer nosaltres va ser:
– 5 dies a Istanbul
– 2 setmanes de camp
– 1 setmana de viatge per la costa turca.
Aquesta combinació a nosaltres ens va semblar genial, perquè al camp vam tenir temps per a descansar desprès d’Istanbul, que és una ciutat boja, i vam carregar les piles per a la setmana de desprès.
Altres consells
No se m’acudeix res més però si esteu interessats en anar a Turquia no dubteu en enviar-me un mail (annabq9@gmail.com). Intentaré ajudar-vos amb tot el que faci falta i us proporcionaré més informació.
Contacte del voluntària, Anna Bosch Queral : annabq9@gmail.com