GHD-09 EAST-WEST CAMP-2 (2023)
Tipus de projecte
Camp de treball de curta durada
Organització d’acollida
Any
2023
País i ciutat de destí
Izmir, Turquia
La preparació del viatge
Aquest campament és un intercanvi cultural, així que ens van fer portar menjar i robes típiques del nostre país (jo vaig portar uns carquinyolis). En quant a equipatge, no fa falta portar una gran maleta: banyador i tovallola i roba còmoda per cada dia (allà es pot fer una rentadora si pagues una mica). Sobretot crema solar i repel·lent de mosquits! El primer que vaig fer quan vaig arribar a l’aeroport va ser canviar diners (uns 70€, la lliura turca és molt més barata que l’euro i no en vaig canviar gaires. A la majoria de llocs es pot pagar amb targeta). També vaig comprar una targeta de mòbil amb 30 GB per poder fer servir Internet sense haver d’estar buscant wifi (just sortint de l’avió hi ha botigues on ho ofereixen, i la veritat és que és molt útil).
Sobre el país
Jo m’havia imaginat Turquia d’una manera molt diferent. És un país molt bonic, i la gent és encantadora. Al campament, vaig fer una immersió cultural i lingüística enorme, així que vaig aprendre moltes paraules en turc. Recordant com es diu HOLA i GRÀCIES, ja els fèiem molt contents. Beuen te a cada àpat, és molt bo. Tenen una cultura molt interessant, el que més ens van compartir va ser música i balls, i va ser molt divertit. Em preocupava com m’havia de vestir, però en ser un país molt occidentalitzat, les noies anaven vestides igual que jo (i moltes també utilitzen hijab!) El menjar és boníssim! Menjen molta carn (però al campament vam menjar bàsicament verdura) i li posen iogurt a tot.
Estil de vida
A Turquia es mouen per tot arreu en autobús (estàn acostumats a viatjar unes 20 hores seguides). Pel centre d’Izmir et pots moure fàcilment en metro o en taxi, i està molt bé de preu. En general, el cost de tot és força baix.
L’entorn del projecte
Vaig arribar a Izmir un dia abans de començar el campament i vaig poder dormir en un hostal al centre. De seguida vaig conèixer gent que vindria amb mi al campament (teníem un grup de WhatsApp) i vam quedar per fer el viatge d’arribada junts. El camí d’anada al campament és una mica complicat, però des de l’organització et donen una guia perquè no et perdis. Quan va acabar el campament, vam passar un parell de dies a Izmir amb gent del campament (el millor va ser poder viatjar amb gent local, que ens va guiar i ens va portar a uns restaurants deliciosos). Després vam passar tres dies a Istanbul amb alguna gent del campament. Istanbul és una Ciutat increïble! Preciosa però supercaòtica. D’Izmir a Istanbul hi ha unes 8 h d’autobús (nosaltres el vam agafar a la nit i així no vam perdre temps). Hi ha autobusos més o menys cada quart d’hora.
Un petit resum de com va ser la teva experiència durant el voluntariat
L’Est-West Camp és de les coses més boniques que he fet mai. Consistia en un intercanvi cultural amb joves de Turquia de 18 a 25 anys, que venien sobretot de l’est. Els participants eren gent interessantíssima i molt intel·ligent, però molts no parlen anglès perquè alguns no tenen gaires recursos (vam tenir sort que alguns dels voluntaris turcs sí que el parlaven i ens ho traduïen als voluntaris internacionals. Tot el campament és en turc i en anglès).
Les coordinadores i els voluntaris turcs eren genials, molt disposats a ajudar i a participar. Jo pensava que ens farien planejar activitats i treballar més, però en realitat estàvem allà per participar igual que els altres i fer acompanyament als participants de l’est. Vaig sentir que estava de colònies amb gent adulta de tot el món.
El campament estava molt ben organitzat, les activitats eren jocs cooperatius, debats i molta introspecció. Hi havia una psicòloga voluntària que ens va ajudar molt a tractar alguns temes delicats.
L’entorn és preciós, les habitacions són de 3, i són còmodes. Hi ha piscina i només obrint una porta, ja ets a la platja. Les vistes són espectaculars. Els dies eren força relaxats (les activitats ens cansaven mentalment però no físicament) i a la nit aprofitàvem per cantar, xerrar i beure te (també compràvem bosses de patates i refrescos en un mercat molt petit que hi ha al poble).
Algun consell útil o alguna anècdota que vulguis compartir
El meu consell és que visqueu aquesta experiència amb la ment oberta i amb molt de respecte. Els participants venen de zones una mica pobres i tradicionals, i quan arriben al campament, obren la seva personalitat perquè s’asseuen en un lloc segur. Es pot parlar de tots els temes, però amb compte. Vaig poder ensenyar a nadar a dues noies de 22 anys que només havien vist el mar una vegada a la seva vida, i elles estaven molt agraïdes! Va ser preciós. També recomano que allargueu el viatge i visiteu Izmir i Istanbul, jo ho anava a fer sola i al final vaig viatjar acompanyada per gent del campament.
Mireia G.