IBOIT18ESC Parma Quartiere San Leo (2023)

Entitat organitzadora
IBO

Any
2023

País i ciutat de destí
Parma, Itàlia

La preparació del viatge
En quant les mudes, he utilitzat sobretot allò que és més còmode, he portat també roba que està molt vella i voldria llençar… per tant, l’acabo de destrossar del tot i allà puc llençar-la i tornar amb més espai. Unes bones xancles o calçat obert còmode que sàpigues que pots portar posat per moltes ocasions; i sobretot una pinyonera per portar sempre a sobre la documentació, com la teva acreditació i la targeta sanitària europea.

Sobre el país
L’hospitalitat de la gent cap a nosaltres i el confort que ens han transmès en tot moment.

 L’idioma és semblant al castellà i al català, per tant, d’alguna manera ens enteníem millor parlant aquests dos que no pas en anglès. Per algú d’allà que no parlés anglès clar, a més, si demanàvem que parlessin una mica més lent, enteníem perfectament el que volien dir (en italià).

Estil de vida
L’estil de vida m’ha semblat molt semblant al de Catalunya, he vist un gran contrast entre la ciutat de Barcelona i la de Parma, en qüestions de massificació i turisme, Parma és una ciutat de la gent que hi viu.

L’entorn del projecte
Ja havia estat abans a Itàlia, encara que mai a Parma. Durant el projecte vam poder fer una escapada el grup de voluntaris el cap de setmana (que el teníem lliure) a Cinquè Terre i el vam gaudir totes moltíssim. També vam poder organitzar una sortida a la muntanya, als Apennini, amb un dels monitors del col·legi on treballàvem, que n’era molt aficionat al trekking… Igualment una experiència inoblidable.

Un petit resum de com va ser la teva experiència durant el voluntariat
El nostre dia a dia era aixecar-nos en el vell mitjà de Parma i caminar fins a la parada de bus que ens portés al barri de Sant Leonardo, per arribar en uns 20′ al col·legi on estàvem realitzant el mural, tutoritzat per un artista local amb molt de talent, professionalitzant el seu art també a través d’aquest projecte. Pintàvem durant el matí i al migdia les organitzadores d’IBO normalment portaven el dinar al col·legi i dinàvem tots plegats. Continuàvem pintant fins a les sis de la tarda aproximadament i tornàvem al centre de Parma. Els horaris eren molt flexibles i relaxats. En un bon sentit, ja que l’objectiu nostre era pintar durant 6 hores al dia, i a partir d’aquí organitzàvem segons les activitats d’aquell dia, el temps, la disponibilitat, etc., realment ens ho van posar tot molt fàcil i la comunicació va ser clau entre tots per fer-ho tot el més orgànic i organitzat possible.

La resta del dia el teníem per nosaltres mateixes i estant al centre de Parma va ser un punt a favor molt important per visitar-la i veure-la en tots els moments del dia. Per mi també va ser molt important el fet que on treballàvem no era el mateix lloc on dormíem, per tant, també ens obligava a veure la ciutat i a poder separar tan espaialment com temporalment els moments que t’anem per nosaltres com els moments de treball.

Algun consell útil o alguna anècdota que vulguis compartir
Com a consell, si hagués de dir-li a algú que marxa a fer un camp de treball… que aprofiti cada moment perquè encara que sembli molt de temps, passa rapidíssim i sense adonar-te’n estàs creant records constantment maquíssims, i de tot i de tothom se’n pot aprendre.

Lucia