JR14/212/Rocles, volunteers for the environment/2014

Localitat, poble

Rocles, Ardèche

L’experiència del camp

El primer dia vam quedar a l’estació d’autobusos de la ciutat més gran i propera al poble, que es troba a uns 30′. Dues altres noies espanyoles i jo vam decidir anar-hi plegades amb el meu cotxe des de Barcelona i ens va ser molt útil perquè per moure’ns per allà necessitàvem sempre cotxe. Així doncs, a l’estació d’autobusos ens van rebre els dos líders del camp i la resta de voluntaris i junts vam anar fins al poble. Durant la primera setmana no vam dormir al camp, sinó a una aula polivalent de l’ajuntament, perquè plovia i no l’havien pogut acabar d’enllestir. El grup de seguida ens vam portar bé principalment perquè érem pocs; al principi va costar una mica trencar el gel i arrencar a parlar, però al cap de pocs dies ja vam començar a tenir molt bon rotllo entre tots. Pel que fa a la feina, va ser una mica diferent del que ens esperàvem, però en el sentit positiu. Esperàvem una feina una mica més monòtona i avorrida, però ens va tocar netejar i acondicionar una zona esportiva, una part del bosc i un jardí; juntament amb diversos treballs artístics com un mosaic i una pintura. Després de la feina, el grup de cuina ens servia el dinar i, per a mi, era dels millors moments del dia, no tant sols pel menjar, sinó pel moment que compartíem amb la gent del poble. Normalment érem de mitjana unes 20 persones per dinar, i només 9 érem voluntaris internacionals. Per la tarda, sempre fèiem alguna activitat com ara escalada, piragüisme, visites a mercats i festes locals. També vam fer tallers de manualitats amb els nens del poble.

Com preparar-se le viatge

La veritat que no me’l vaig preparar gaire. El més important era que el meu petit cotxe aguantés les 6h de viatge i el vaig posar a punt per a evitar qualsevol avaria. Pel que fa a l’equipatge, me’n vaig emportar poc: sobretot roba vella i còmode. Si l’hagués de tornar a fer potser hi posaria algun jersei més, ja que a les nits hi feia fred; i algun conjunt una mica més de mudar, perquè al final teníem la sensació de portar sempre la mateixa roba atrotinada. També vaig emportar-me coses que vaig considerar útils per la vida al camp, com una corda per estendre, sabó per netejar roba, etc.

Introducció a la cultura

França no és pas gaire diferent del nostre país. La regió on vaig estar es un espai molt natural. És l’indret ideal per aquells que volen sortir de la rutina, que busquen tranquil·litat lluny de les comunicacions i internet, també és una regió amb molt d’artistes (músics, pintors).

Com moure’s

Arribar amb transport públic fins al camp era bastant complicat i és per això que vaig decidir anar-hi amb cotxe, el qual vaig poder compartir amb dues noies espanyoles amb qui vaig contactar abans d’anar-hi.  Si es vol anar amb avió, es pot anar de Barcelona a Lyon, allà agafar un autobús fins a Montélimar, i de Montélimar agafar-ne un altre fins a Aubenas, que és la ciutat de punt de trobada. Crec que també es podia anar amb tren de Barcelona a Valence, i allà agafar un autobús fins a Aubenas; però no n’estic segura.

Com comunicar-se

L’únic problema que teníem era que no teníem un idioma comú; els que parlaven anglès no parlaven francès, i viceversa. En el meu cas, podia parlar en els dos idiomes i em vaig convertir en una de les traductores oficials. D’altra banda, també érem cinc noies que parlàvem espanyol i això va facilitar les coses. Així que la comunicació en el camp es basava en aquests tres idiomes, tot i que afortunadament el que dominava més era el francès.

Diners

El més costós va ser el viatge, i com que vaig compartir el cotxe, al final crec que vaig pagar entre 80 i 120€. Un cop al camp, les úniques despeses que teníem eren de ‘capritxos’ o si sortíem a fer alguna cervesa. Crec que en total en les tres setmanes vaig gastar al voltant de 50 o 60€.

Alimentació

La majoria del menjar era BIO i dels horts de la zona. Vam menjar molt vegetarià. Els veïns del poble ens en portaven sempre que en necessitàvem i també ens portaven pastissos, coques, cous cous, etc.La veritat és que vam menjar molt bé. A més, quan ens tocava cuinar als voluntaris, sempre aprofitàvem per fer algun plat típic del nostre país.

Viatjar abans o després

Nosaltres vam decidir quedar-nos dos dies després del camp, per no haver de conduir tant cansades i per poder gaudir de la zona i acomiadar-nos bé de tota la gent que vam conèixer. Personalment, m’hi hauria quedat unes setmanes més per visitar la zona, perquè no vam tenir temps de veure gaire cosa; però teníem altres compromisos i vam haver de tornar a casa. Jo aconsellaria que qui vulgui viatjar ho faci després del camp, ja que segurament hi haurà algú que s’hi apunti.

Altres consells

Simplement gaudir de l’experiència; saber amollar-se en un col·lectiu. Ajudar i participar en totes les tasques encara que siguin feixugues o avorrides. Interactuar amb la comunitat local i impregnar-se de tots els seus coneixements. Donar a conèixer la vostra cultura. En resum, no quedar-se quiet!