Kènia – Esarambatsi

Localitat, poble

Esarambatsi

L’experiència en el camp

Jo em trobava localitzada al Servei de Farmàcia d’un centre de salut en una zona molt rural de l’oest de Kenya, Esarambatsi. La meva jornada laboral era de 9 a 17 hores amb una estona per dinar allà mateix al centre de salut. No vaig tenir gaire contacte amb la persona que em supervisava des de l’ONG de destí així que anava bastant per lliure.

A les tardes tenia lliure i els caps de setmana anava a la ciutat més propera a trobar internet o a viatjar. Si no marxava, feia activitats amb la gent amb la que vivia.

 

Introducció a la cultura i la societat

Tenir en compte que tot i que no ens agradi són una societat masclista. La que treballa la majoria dels cops és la dona.

 

Com moure’s

Moure’t amb moto (com taxis però en moto), furgonetes Nissan que fan com de mini bus, autobusos de línia.

 

Com comunicar-se

L’idioma oficial és l’anglès i el de ús més comú el swahili, idioma d’origen bantú i format per la influència de moltes altres llengües, no gaire fàcil d’aprendre, però no impossible.

 

Diners

Portar dòlars per canviar per la moneda local. A les fronteres per pagar visats no accepten euros només dòlars així que com a millor opció portar tot en dòlars i canviar-ho allà. No portar moneda del país des de Catalunya, canviar-ho allà, surt millor el canvi.

 

Alimentació

La meva alimentació es basava en els aliments que ells menjaven en el seu dia a dia: arròs, mongetes, blat de moro, una pasta feta amb farina i aigua que es diu ugali, alguna fruita de tant en tant i mandazi, com uns bunyols fets de farina de blat de moro. Té amb llet per beure i de tant en tant truita francesa.

 

Viatjar abans o desprès del camp

Tant abans com després del camp vaig viatjar pel meu compte, sola a vegades i en companyia de gent altres. No és perillós viatjar tot i que s’ha de ser prudent i seguir les normes bàsiques que ens dicta el sentit comú.