KVDA/MLTV/2013/32/KTCG/ 2014
Localitat, poble
L’indret on s’ubica el projecte Kaya Teleza Conservation Group és la localitat de Vyonguani, a la regió de Kwale, Kènia.
L’experiència del camp
El projecte Kaya Teleza està organitzat per un petit grup de gent de la mateixa vila, els quals l’han iniciat i planificat. Amb l’ajuda inicial i, actualment, de manera puntual, d’un altre grup amb un projecte similar ubicats al municipi de Kwale. Per tant, no espereu trobar cap gran organització. L’acollida dels membres del grup és molt agradable, t’integren immediatament en la seva vida, entorn i cultura. Tot i això, tenen un gran manca d’organització, planificació i estratègia a seguir en el projecte. Necessiten molta ajuda i consell en aquest sentit.
“Kaya Teleza” és un petit turó ubicat a la mateixa àrea de Vyonguani considerat sagrat i on, tradicionalment, i encara actualment tot i què de manera més esporàdica, s’hi porten a terme celebracions sagrades per demanar bones collites, l’arribada de la pluja o altres aspectes claus per a tota la comunitat.
El projecte presenta tres objectius destacables: per una banda, la transformació d’aquesta àrea en una zona visitable per als turistes (sempre respectant les àrees sagrades); per altra banda, la creació de feina per fer autofinançable el projecte; i per últim, la preservació de la comunitat de micos “Colubus monkies”. En els darrers dies de l’estada vam visitar l’Associó de “Colobus Conservation” ubicada a la localitat de Diani, per tal d’obtenir informació i assessorament. Les tasques realitzades per assolir aquests objectius són:
Construcció de la caseta de recepció: la construcció és fa en materials de la zona. A finals de maig de 2014 es va finalitzar la construcció de la teulada amb makutis (fulla de palmera) i s’havien portat les pedres per començar la construcció del terra i parets.
Construcció de la latrina: es va iniciar durant la meva estada. La participació en aquest punt és baixa ja que és una feina força dura, però sempre hi ha alguna cosa a fer.
Expansió i obertura de camins: per tal de fer les àrees accessible és necessària l’obertura de camins a través de la vegetació i l’ampliació dels camins oberts prèviament per altres voluntaris.
Plantació de plantes: aquest aspecte està relacionat amb la preservació de l’espècie Colobus ja que s’intenta seleccionar aquelles plantes que en un futur serviran com a font d’alimentació per aquesta espècie. La manca de recursos fa difícil aquesta tasca, tot i això durant la meva estada, i en base a la visita realitzada a les organitzacions forestals de la regió es va aconseguir la donació de 500 arbres que va ser de gran ajuda al projecte. Remarcar també que aquesta tasca només es pot portar a terme durant les estacions de pluja.
Construcció d’una àrea de pícnic per als visitants: en aquest moment està iniciat però força estancat. Es preveu la construcció d’un mirador sobre un arbre i àrea de repòs.
Reconstrucció de les àrees de culte: les àrees sagrades que utilitzen per tal de mostrar i introduïr als visitants en la seva cultura.
Per tal d’autofinançar el projecte s’ha previst la iniciació d’un petit projecte d’apicultura per a la producció de mel i la seva posterior venta així com la plantació d’un hort per a la venta dels fruits i hortalisses. Tot i això, per la manca de recursos, encara no s’ha iniciat. Altres projectes futurs són la senyalització de la zona amb cartells informatius per tal d’aportar informació sobre la fauna, flora i cultura de la zona, aportar aigua a la zona de pícnic, participació en les dues escoles de la zona per tal d’integrar els xiquets i la comunitat en el projecte, entre altres.
Disposeu de totes les tardes lliures per vosaltres per conèixer la comunitat o dedicar-vos a vosaltres, així com els caps de setmana, això us permetrà conèixer la regió. La manca de planificació i el ritme de treball us pot desesperar una mica al principi. Heu de tenir en compte que ells porten un altre ritme de vida, mireu d’adaptar-vos. L’allotjament es troba ubicat molt a prop del projecte. Es tracta d’una casa molt senzilla, sense llum ni aigua, però amb els mínims necessaris per una estada molt agradable. Haureu d’aprendre a viure amb unes condicions mínimes, cosa que en algun moment no és senzill, però tots els membres us ajudaran en tot el necessari.
Com preparar-se le viatge
Per a la preparació del viatge heu de tenir present el mateix que faríeu per qualsevol altre viatge: bitllets fins l’aeroport de Nairobi, vacunes, passaport, visat i una assegurança. No patiu per aquests aspectes, trobareu tota la informació necessària i us serà molt fàcil.
Un cop arribeu a Nairobi tampoc us heu de preocupar per res ja que un membre de l’organització KVDA us recollirà i us durà a les seves instal·lacions.
Dels imprescindibles que heu d’emportar-vos són: una llanterna, frontal o similar (penseu que l’allotjament no té llum i a la nit us farà falta), bon calçat per al projecte, guants per a treballar (sobretot si no esteu acostumats a treball amb eines, us estalviaran moltes durícies a les mans), roba vella (acaba força bruta i suada) i tot el que necessiteu d’higiene personal i roba per a vosaltres, cadascú al seu propi criteri.
Però si us descuideu alguna cosa no patiu, al la vila només hi ha dos petits establiments, però tant a Kwale o ja més a l’àrea de la costa, Diani (àrea molt turística i a la que us podeu desplaçar els caps de setmana amb un trajecte de menys d’una hora) trobareu supermercats amb tot el que necessiteu i més. Porteu un mínim de sabó per la roba, xampú i similar per als primers dies fins que us ubiqueu però no cal que carregueu per tota l’estada. O sigui que no patiu.
Pel que fa a les mosquiteres la casa en tenia, tot i això eren força velles, per tant jo recomanaria agafar-ne, sobretot de les que es pengen del sostre.
Us recomano també agafar un botiquí mínim amb ibuprofens, tiretes i desinfectant. Us serà útil.
Introducció a la cultura
Les mateixes persones del projecte i amb les que conviure durant tota l’estada us ensenyaran l’àrea, les seves costums i tradicions. En aquesta zona conviuen dues religions: la musulmana, majoritàriament, i la catòlica. Tot i això, mantenen encara algunes tradicions més antigues de les comunitats natives, creuen molt en llocs sagrats com “Kata Teleza”, amb rituals per treure els mals esperits i altres creences similars. Tota la comunitat presenta un gran respecte per a les persones grans i la família.
Pel que fa a la manera de vestir, els nois vesteixen de manera molt europea, mentre que les noies vesteixen majoritàriament el “kanga”, vestit típic de la zona. Us respectaran totalment la vostra manera de vestir. Tota la gent serà molt amable amb vosaltres, o sigui que sigueu amables amb ells. Us preguntaran moltes coses i en tot moment voldràn saber coses de vosaltres, del vostre paísi la vostra cultura.
Com moure’s
La única manera d’arribar a la vila de Vyonguani és amb “picky-picky”, una moto amb conductor, a través d’una carretera sense asfaltar. És fàcil veure 3 i més persones en un mateix vehicle, el primer cop us sorprendrà però us acabareu adaptant.
Per desplaçar-vos a la resta de municipis de la zona o arribar fins a Mombasa, capital més propera a la zona, haureu d’usar els Matatus, un tipus de furgonetes adaptades per al transport de persones. Solen anar atapeïdes de gent, tant asseguda com de peu. Aquests transports són privats per tant tothom intenta que pugeu al seu Matatu, quan arriben a una parada tots criden a la vegada, us parlen per a que hi pugeu…els primers dies és una mica estressant, un cop acabes entenent el sistema la mobilitat és molt fàcil.
El preu del transport per un mateix trajecte pot variar segons el dia també, la disponibilitat de vehicles, etc. no us estranyeu si us cobren preus diferents. I no patiu que si teniu cap problema, sempre trobareu algú que us ajudi.
Com comunicar-se
La gent de la zona parlen suahili i una variant del suahili anomenada, “digho”. Tot i això tothom, inclús la gent gran (tot i què amb més dificultat) saben parlar anglès, per tant no tindreu cap problema amb la comunicació. De tota manera, és important conèixer les salutacions i agraïments amb els seu idioma, ja que els utilitzen constantment. Ells mateixos durant els primer dies us els ensenyaran.
Diners
La moneda que s’utilitza és el Kenyan shilling. La moneda està molt devaluada i la vida a la zona és molt barata. No porteu grans quantitats de diners a sobre ni canvieu molts diners ja que ocupen molt de lloc. Porteu els justos que necessiteu a sobre si sortiu de la vila i la resta deixeu-los amagats. Si necessiteu diners a la mateixa vila de Kwale hi ha caixers on en podreu treure sense problemes. És millor que n’aneu traient a mesura que els necessiteu que no tots de cop.
Alimentació
Durant tota la estada menjareu els plats típics de zona i aprendreu a cuinar-los. La dieta es basa principalment en: Ugali: massa de farina de panís; “Chapati”: tipus de massa de farina que es sol acompanyar amb llegums o altres hortalisses; Pasta i arròs. Durant tota l’estada al camp menjareu els seus plats típics i aprendreu a cuinar-los. Pel que fa a l’aigua, a la vila no en tenen d’embotellada per beure. Nosaltres en bullíem diàriament per al nostre consum i quan puntualment no podíem utilitzàvem les pastilles per depurar l’aigua.
Viatjar abans o després
Durant l’estada al projecte podeu aprofitar els cap de setmana per conèixer les zones més properes: Mombasa, Diani Beach i algun punt fins i tot més allunyat. No hi ha problemes per moure’s per aquesta zona tot i que constantment us parlaràn i provaràn de vendre coses. En alguns moments pot ser fins hi tot una mica agobiant. Aneu amb compte sobretot a la zona de la platja amb els “Beach boys”, sobretot si sou noies.
Per viatjar a través del país el més recomanable és viatjar acompanyat, per major seguretat. Si voleu visitar algun parc haureu de contactar obligatòriament amb alguna agència. Les comunicacions en tot el país són molt dolentes, al igual que els transports. Jo vaig realitzar la visita que oferia l’organització KVDA durant 5 dies i està força bé.
Altres consells
El principal consell és que disfruteu al màxim de l’experiència i deixeu de banda totes les pors. Intenteu aprendre al màxim d’una cultura tan diferent i integreu-vos al màxim en les seves costums i tradicions i manera de fer les coses. Manteniu la ment oberta. És una de les millors experiències que podreu tenir!