MCE-07 – 2019 – Mongolia
MONGOLIAN WORK CAMPS EXCHANGE (MCE)
Localitat
Ulaan Bator, Mongolia
L’experiència en el camp
La meva experiència a Mongòlia va ser de 10, tant els dies que vaig estar en el camp com els dies que vaig anar jo sola a “explorar” el país.
No exagero si dic que ha estat la millor experiència de la meva vida. I és que treballar amb voluntaris i voluntàries de tot el món en un projecte tan gratificant com el d’estar amb nens i nenes orfes durant les seves vacances d’estiu, és impressionant. L’organització fantàstica, l’Amraa (la “Camp Leader”) un encant, així com en Baatar, el cap de l’organització, que t’ajuda en el que necessitis els dies anteriors i posteriors al camp.
Els nens són TAN agraïts que et cau la bava. Quina enveja, són increïblement senzills, alegres i feliços amb el poc que tenen, i sempre et dediquen un somriure a tot arreu!
I el grup de voluntaris (almenys el que em va tocar a mi) va ser brutal. Molta unió, molts riures i moltes estones fantàstiques! Molts eren asiàtics, i la veritat és que una de les coses que més em va agradar va ser que durant dues setmanes vam estar vivint una mica sota els seus costums (a l’estar a Mongòlia, tema horaris de menjar, aliments, condiments als plats,…tot això era molt asiàtic, i va ser un gran aprenentatge!).
A nivell de dia a dia, dividíem el grup sempre en 3: dos grups anaven amb els nens al matí (després d’esmorzar) a ensenyar-los anglès (com es podia…). Un grup anava amb els més grans (10-17 anys) i l’altre amb els més petits (4-10 anys). El tercer grup es quedava fent neteja de l’habitació on dormíem tots i cuinant el menjar. A la tarda era exactament igual, però es feien activitats més lúdiques amb els nens i nenes (activitats esportives, gimcanes,…). A la nit, com que els nens i nenes anaven a dormir d’hora, els voluntaris ens quedàvem fent activitats lliures (pel·lícules, jocs,…). Durant el dia disposàvem de temps també per nosaltres, que invertíem en anar al riu a dutxar-nos (aigua congelada, haig de dir que vaig ser l’únic a banyar-se! ;)), jugar a futbol amb els nens, tocar instruments tradicionals,… i de tant en tant, també fer alguna becaineta!
Com preparar-se el viatge
EL PRE-VIATGE:
Soc una mica despistat, i en aquesta mena de viatges he après que cal tenir-lo tot molt lligat, perquè sinó pots tenir un bon ensurt!
– Tema bitllets, haig de dir que no costa trobar-los, però sí que el preu és bastant elevat (el meu em va costar uns 850 euros i el vaig comprar amb 3-4 mesos d’antelació!).
– Visats!! Important no adormir-se! Jo vaig haver d’acabar pagant la “gestió” urgent perquè m’ho vaig deixar pel final!
Durant el camp, hi ha tres dies on tenim “lliure”. Nosaltres vam aprofitar per anar a visitar “Kharkhorin” (la capital de l’Antic Imperi Mongol) i el Little Gobi, una zona desèrtica al centre del país que ve a ser un petit tastet del que és el desert de Gobi, al sud.
Després del Camp, i com que els bitllets era el més car de tot, vaig decidir quedar-me 9 dies més allà, i així poder anar al nord, al Khövgsgol Nuur, el llac més gran del país, envoltat de naturalesa, cims i algun que altre campament turístic. El primer dia va ser de transició, i amb una voluntària que havia conegut i que també es quedava vam decidir anar a fer un tour per un Parc Nacional del voltant de la capital.
Respecte els dies posteriors, algunes de les meves companyes havien realitzat el mateix viatge que jo vaig fer abans, però he de dir que elles van reservar-ho tot des de l’organització (et donen l’opció de fer-ho) i els va sortir una mica car (uns 70 euros al dia, amb activitats i tot inclòs). Jo vaig decidir anar una mica a l’aventura i a la meva bola, i CAP PROBLEMA! Vaig agafar un autobús (10 euros el bitllet) que, de nit, per unes carreteres qüestionables i en un trajecte total de 14 hores amb música mongol a tope, em va portar a Mörön, la capital de la regió, on des d’allà em van portar al llac en taxi. Un cop allà, no és gens difícil trobar el típic campament de Yurtas (la típica tenda de les tribus mongols nòmades). Jo tenia la meva guia “Lonely planet” i la veritat és que estava molt bé! Vaig anar a un Campament fantàstic que era molt recomanat, a l’entrada de Khatgal (ja a la riba del llac), on el propietari i la seva família em van tractar de fàbula! Fins i tot, un dia que havien cuinat una cabra sencera, em van convidar a sopar amb ells (amb bones dosis de vodka mongol, que és aigua per ells).
Durant l’estada allà no vaig parar: vaig anar a fer cims, en kayak pel llac, en bici, a cavall,…i tot amb toootes les facilitats, i és que la família m’ho organitzava tot de molt bon grat i a un preu molt raonable. A més, no vaig fer res sol, i és que cada dia enganyava a algun dels turistes que també era al campament, per venir amb mi. A nivell d’àpats, dinava cada dia per 2-3 euros (si pagava 4 sortia rodolant del restaurant).
Em va faltar la visita als Tsaagannuur, els pastors de rens del nord, per la qual em van faltar un parell de dies! He de tornar-hi!
Al final, vaig tornar amb un noi nepalès que vaig conèixer allà a Ulaan Baator, el dia abans del vol. Respecte el vol, jo vaig aprofitar que feia escala a Moscou per agafar-me-la llarga i visitar una mica la ciutat. Vaig haver de fer-me un visat! Vaig anar pel centre (Plaça Roja i voltants). Tenia moltes ganes d’anar a la Plaça Roja, però he de dir que me l’esperava una mica més impressionant!
He de destacar les facilitats que et donen des de l’organització del Camp durant els dies anteriors i posteriors, per fer el viatge que vulguis! Tot i que jo no vaig contractar el viatge que m’oferien, i vaig decidir anar per lliure, em van portar a l’estació d’autobusos el dia d’anada, em van donar telèfons per si necessitava alguna cosa en algun moment donat, contacte constant per correu electrònic,). El Baatar ESPECTACULAR!
Introducció a la cultura i la societat
Mongòlia és un país de gent tranquil·la i amable. No hi ha aquest punt de picaresca que et pots trobar en altres països, i en cap moment em vaig sentir enganyat (i mira que tenia cara de turista!). S’ha de dir que la majoria de persones viuen a la capital (Ulaan Baator) i que sortint d’aquesta hi ha molt poca densitat, també de serveis. Així que recomano que tots els tràmits i gestions es facin a la capital. És un país que, en els últims anys, ha experimentat un desenvolupament brutal (ha augmentat força el turisme) i és per això que cada vegada tenen unes infraestructures millors, tot i que encara són una mica precàries (lavabos decents i dutxes d’aigua calenta són força difícils de veure).
Em va semblar un poble molt acollidor, i sobretot molt tranquil i tradicional. Fora de la ciutat podem trobar fins i tot gent amb vestits tradicionals…
A nivell de cultura, s’assimila força a la resta de cultures asiàtiques (ciutats una mica caòtiques, edificis enormes al costat de barraques).
Alimentació: bona però senzilla i una mica repetitiva; sopes de verdures amb patata, arròs amb curry, dumplings d’ovella vella, etc.
Com moure’s
Des de l’aeroport, ens van venir a recollir en taxi a un preu molt raonable! I el dia de tornada, em van venir a buscar a l’hostal on estava i em van portar de nou a l’aeroport.
A nivell de transport per la ciutat, en vehicle és un autèntic caos. Tothom pitant, avançaments temeraris a punta pala! Jo vaig decidir visitar els principals encants de la ciutat caminant (no és molt gran, i com que tenia tot el dia…).
A nivell de transport pel país, cal destacar que és un país MOLT gran, MOLT POC dens i amb unes infraestructures de comunicació en vies de desenvolupament. Penseu que, per fer un trajecte relativament curt (que aquí potser hagués trigat 4 horetes) vaig estar 14 hores en autobús! Els avions entre ciutats mongoles són cars, i l’autobús acaba sent la millor opció. Són busos convencionals (com podria ser un d’aquí Catalunya) però el viatge se t’acaba fent pesat!
Els taxis són força barats també! Preus raonables, i no t’acostumen a enganyar massa.
Com comunicar-se
L’anglès era parlat per tothom a l’organització, però no al camp, on els nens i nenes tenien un nivell justet. La població en general també té un nivell baix, però et pots fer entendre fàcilment amb expressió corporal i quatre paraules en mongol!
Diners
1 euro = 3.000 Tugrugs (aproximadament)
El canvi de moneda el pots fer a qualsevol caixer d’allà, tot i que et cobren una comissió bastant alta. Jo recomano portar molt efectiu en euros, i anar a la capital per canviar-los a Tugrugs. Al Departement Store del centre hi ha un centre de canvi de divises amb un canvi molt bo!
Alimentació
L’alimentació a Mongòlia és tradicional, senzilla però molt bona! Cuinen molt amb carn d’ovella vella o de cabra, verdures i molts plats calents (sopes, arrossos al curry).
Vaig quedar absolutament ENAMORAT dels TSUIVAN, uns fideus “semi-fregits” amb verdures i carn de cabra simplement ES-PEC-TA-CU-LARS! En la meva estada al Khövgsgol Nuur, el llac del nord, em vaig inflar a menjar-ne cada dia! Els plats de BUUZ (empanadilles de carn d’ovella vella) també són molt comuns.
A nivell de preus, super barat. Per 2-3 euros menjaves molt bé fora de la capital. Un pèl més car a la capital (per 4 euros potser).
Què t’emportes de l’experiència?
Moltíssimes coses.
ELS INFANTS: La primera, el saber que hi ha nens i nenes vivint molt més feliços que nosaltres amb una desena part de les coses que tenim nosaltres. No vaig poder evitar emocionar-me el dia que ens van tocar un “concert” dins la Yurta on feien música. Era increïble que cada nen toqués 2-3 instruments, i tots ho feien genial i molt compenetrats. Somriures everywhere, abraçades everywhere, ganes de jugar everytime, alegria caaaaaasi everytime (menys el dia que vam marxar, que tot eren plors!).
ELS VOLUNTARIS: Un grup de gent com el que vaig conèixer allà val moltíssim la pena. Bones persones en tot moment, i un ambient que em va fer sentir com a casa.
MONGÒLIA: Un país molt interessant, on el turisme encara no n’ha trencat l’essència ni la tradicionalitat.
Altres consells
Simplement, que s’ha de gaudir de CADA moment, sobretot en el camp, on els nens t’ensenyen més que qualsevol carrera universitària, sobre el que és la vida de veritat. Una autèntica lliçó que no es pot deixar escapar.