Mont-real 1, Canadà

Mont-real, Canadà

L’experiència en el camp

La feina del camp “Ste Thérèse II” era ajudar a construir un parc on la gent hi va a passejar. S’havien de fer unes escales amb troncs de fusta, regar les plantes que s’havien plantat anteriorment, mantenir net el parc, tirar la brossa que hi havia pels camins i netejar una especie d’abocador on la idea és fer-hi un altre parc.

La convivència amb els altres membres del camp va ser genial. Érem un grup de 12 persones molt cohesionat i, tot i que la gent tingués més afinitat amb una o altra persona, érem un únic grup on tothom parlava amb tothom i ho fèiem tot junts. El camp leader dinamitzava molt el grup i era un més de la colla.

Tot i trobar-se al continent americà, Mont-real és una ciutat molt europea. Pel que fa a la resta de la regió, inclòs Mont-real, la gent és molt amable i acollidora.

Com moure’s

Amb transport públic. A Mont-real, la xarxa de metro funciona molt bé i la línia per anar a l’aeroport funciona molt bé també i amb moltes freqüències diàries. Pel que fa a moure’s entre ciutats, l’opció més barata és l’autobús encara que les distàncies siguin molt llargues. A molts llocs del nord de Quebec només s’hi arriba per carretera. També hi ha l’opció de compartir cotxe (Allostop o AmigoCar) amb gent que ofereix el seu vehicle i tu l’ajudes a pagar la benzina a canvi de que et porti fins on ell va; és una opció encara més barata que l’autobús.

És una regió francòfona, per tant la primera llengua més parlada acostuma a ser el francès, però no hi ha cap problema per parlar anglès, la societat també el coneix (i molt bé!).

Diners

Jo aconsellaria portar els diners ja canviats a la divisa del país. Depenent del temps que hi passeu, potser no us surt a compte portar-los tots en metàl·lic, però treure diners en caixers a l’estranger acostuma a tenir un cost que normalment no és baix, i Canadà no és l’excepció.

Pel que fa a l’alimentació, va ser un dels plats forts del camp. Teníem uns certs diners oferts per l’organització destinats a la compra del menjar. Per grups cuinàvem quelcom originari o típic del país d’on veníem. D’aquesta manera vam menjar de tot i, sobretot, vam menjar molt bé.

Viatjar abans o desprès del camp

És una de les millors coses que té el camp. L’estada al camp és genial i no la canvio per res, però si heu planificat quedar-vos uns dies més al país, això és una molt bona idea. Jo recomanaria viatjar després del camp ja que d’aquesta manera pots ajuntar-te amb gent del camp amb qui has conviscut els 15 dies anteriors i seguir visitant algunes coses amb ells.