MS15/2018/Our Organic World/Dinamarca
Localitat
Brenderup Hojskole /Brenderup, Fyn, Dinamarca
L’experiència en el camp
El camp de treball, de tres setmanes de durada, el vam realitzar a una Folk School a Brenderup, a Fyn (Dinamarca). Es traca d’un tipus d’escola totalment diferent a la tradicional, amb una filosofia única. Els voluntaris, malgrat tenir el nostre propi projecte, compartíem àpats, temps lliure i altres activitats amb els estudiants (també internacionals, de manera que la varietat de nacionalitats era molt àmplia) i professors del centre. Des del primer dia hi va haver «molt bon rollo» entre tothom, i això va ser un punt molt positiu. Durant la primera i la tercera setmana vam estar allotjats a unes habitacions (com si fóssim estudiants), mentre que la segona setmana els 18 voluntaris vam estar dormint al terra d’una casa molt especial que havia estat construïda feia poc pels mateixos integrants del centre.
Pel que fa la feina, treballàvem de les 8:45-9:00a.m fins les 4:00p.m, tenint una estona lliure entremig després del dinar. Tot el treball que vam fer va ser a dins del jardí de l’escola, el qual era immens! Tot i que el camp de treball girava entorn la construcció, no teníem una única tasca a realitzar. El camp líder quina et volies dedicar, sempre hi quan totes es completessin. N’hi havia que duraven més d’un dia, d’altres que amb una part del matí ja l’acabaves. Per exemple, vam pintar tot un cobert de bicis, vam construir un banc-gronxador que vam penjar d’un arbre, vam construir diversos bancs, vam moure un forn i vam construir-ne una teulada, vam fer diferents feines de pintar (finestres, habitacions interiors…)
vam netejar i refer la zona de foguera, etc. Tot i això, les tasques eren molt variables: si tu tenies alguna idea erets totalment lliure d’exposar-la. Per exemple, conjuntament amb una Francesa, vam proposar un disseny per pintar una paret d’un edifici i se’ns va donar permís per fer-ho, de manera que els últims 5 dies del camp vam dedicar-los a aquest petit projecte de dibuix i pintura.
Durant el temps lliure que disposàvem a la tarda fèiem una mica de tot. Teníem accés a les classes de l’escola (música, art…), anàvem a la sauna, jugàvem a algun esport o joc al gimnàs o a unes pistes que teníem a l’altra banda del carrer, fèiem algun joc de taula a la sala d’estar, ens reuníem a la zona de la foguera o anàvem a la platja amb bici. Els caps de setmana també eren lliures: vam visitar Odense, vam anar a dormir a la platja, entre d’altres.
Com preparar-se el viatge
Els bitllets d’anada i de tornada me’ls vaig comprar amb bastant temps de marge, de manera que em van sortir molt més econòmics. Jo em vaig emportar tant el DNI com el passaport, a part de la targeta sanitària europea, una VISA i diners en metàl·lic.
Pel que fa el vol, no és molt llarg, així que el més normal és agafar algun llibre o qualsevol altra cosa per distreure’s.
Sí que a diferència del primer camp de treball, en aquest vaig documentar-me una mica del lloc on anava, tant del país com de l’escola en concret.
Introducció a la cultura i la societat
Dinamarca és un país tranquil on la gent és molt respectuosa. L’ambient no és gens estressant: tothom es mou majoritàriament amb bicicleta.
Parlant dels àpats, allà mengen en uns horaris totalment diferents: esmorzàvem a les 7:45a.m.
dinàvem a les 12:00a.m. i sopàvem a les 6:00p.m.
Pel que fa el temps, malgrat que aquest any tinguessin un dels estius més calorosos, el temps de Dinamarca és bastant imprevisible. Jo recomano agafar roba de tot tipus ja que et pots trobar que hi hagi un bon sol però que després et plogui.
Com moure’s
Des de l’aeroport fins a Copenhagen s’hi pot anar de diferents maneres, però jo recomano anar-hi amb metro. Està molt ben indicat i el trajecte no es fa pesat. Des de Copenhagen fins a Middelfart hi vaig anar amb el Flixbus (és molt més barat que anar-hi amb tren). Compres el tiquet per Internet i ensenyant un codi ja pots pujar al bus. Ara bé, aquest bus no et deixa al centre sinó que a una ‘àrea de servei a uns 45 minuts caminant. Jo no ho sabia però per sort vaig trobar una noia nativa que em va portar amb el seu cotxe, quina sort! Des de Middelfart fins a Brenderup hi ha molt pocs busos, així que els voluntaris ens vam anar coneixent a l’estació mentre esperàvem el bus.
Com comunicar-se
A Dinamarca es parla el danès, però la gran majoria de la població parla l’anglès, així que no hi ha problema per comunicar-se amb la gent. Com que hi havia tantes nacionalitats a l’escola, era normal escoltar molts idiomes diferents, però a l’hora de comunicar-nos els uns amb els altres, l’anglès era el principal.
Diners
Dinamarca no va amb euros sinó amb corones daneses (1€ = 7.46DKK). És per això que tot i portar una VISA, també recomano portar diners en metàl·lic. Hi ha llocs que només pots pagar amb targeta, però d’altres, com ara els busos públics, has de pagar amb monedes o bitllets petits.
Alimentació
Fora del camp anava molt als supermercats i m’autogestionava els àpats. Dins del camp però, estàvem a una escola on ens cuinaven tots els àpats. El menjar picant és certament comú, però hi havia una gran varietat de menjar, així que això no era problema.
Jo vaig portar alguna cosa pròpia d’aquí per tal de compartir-ho durant les nits culturals.
Viatjar abans o desprès del camp
Recomano moltíssim agafar-se alguns dies més per viatjar. Jo vaig estar dues nits a Copenhagen abans d’anar cap al meu destí de treball. Aquests dies em van servir per familiaritzar-me una mica amb el país, conèixer la ciutat i, a més, conèixer gent (estava allotjada a un hostal). Després del camp també em vaig agafar alguns dies més, i és que no vaig pas ser la única del camp que ho va fer, de manera que amb alguns voluntaris vam estar compartint més hores a part de les del camp… què millor!?
Altres consells
Alguns dies vam fer nits culturals on ens ensenyàvem i explicàvem tradicions dels nostres països. És per això que recomano portar alguna cosa típica, ja sigui un joc, un menjar o qualsevol cosa similar.