Neskaupstadur, Islàndia
Neskaupstadur
L’experiència en el camp
La veritat és que al meu camp en particular, l’ambient va ser boníssim. Jo vaig estar a Neskaupstadur, a l’altre extrem de Reykjavik, en un fiord preciós. Es va crear un bon rotllo molt especial entre la gent del grup (érem poquets: 13 comptant 2 monitores i un noi danès, enllaç amb l’ajuntament) i la veritat és que personalment, m’ho vaig passar de conya. Les monitores molt simpàtiques, i més que monitores, eren dues noies més del grup que s’encarregaven una mica d’organitzar. El noi d’enllaç, també genial. Menjava amb nosaltres, vivia amb nosaltres i s’apuntava a les nostres activitats. També va estar molt bé per espavilar-se una mica: la cuina i la neteja dels plats corria per compte nostre.
Això si, s’ha de reconèixer que allà dalt treballen més en serio que aquí. Es nota que allà són molt més constants i laboriosos que als països del Sud! Treballàvem ben bé 6 hores al dia, fent treball de jardineria, arrencant males herbes de camins, pintant el moll del port, ajudant a arreglar algunes coses del poble…feines així. Tot i això, no és que ens esclavitzessin! A més a més, crec que si t’apuntes a un camp, és perquè en part també vols fer alguna cosa útil i ajudar, al cap i a la fi, vas a divertir-te, conèixer gent i nous llocs, però també a treballar.
Les activitats van estar prou bé: vam visitar una granja on vam poder muntar a cavall, vam anar en caiac pel fiord, vam visitar un fiord situat al Nord i les monitores van muntar jocs i activitats que van estar molt bé. Ah! I la piscina! Allà a Islàndia, les piscines d’aigua calenta a l’aire lliure són tota una institució! Nosaltres vam anar a la del poble del costat (la nostra estava en obres!) i la veritat és que després d’un matí treballant, quedes com a nou! Us ho recomano.
Introducció a la cultura i la societat
Jo, personalment, en vaig quedar enamorat, tant pel país en si, com per la seva societat. Islàndia és una barreja de moltíssims paisatges: glaceres immenses, fiords amplíssims, volcans (i més volcans), guèisers, platges precioses, deserts immensos de sorra o lava, llacs, prats verdíssims amb cavalls al galop, badies amb icebergs enmig. Sí, sembla de pel·lícula, però és així. Allà viureu la natura en estat pur, com probablement ja no queda enlloc d’Europa (i molt menys a casa nostra, envoltats de formigó) i en alguns moments us sentireu petits, petits… però immensament contents de ser allà.
Com moure’s
Si en una cosa és cara Islàndia, és en transport. No tenen trens, així que la forma de moure’s en transport públic és l’autobús, en què un trajecte de 200 km, pot arribar a costar 50€! Si heu de viatjar lluny de Reykjavik, us recomano que mireu a quin preu surten els vols interns entre la capital i la ciutat més pròxima al lloc on vulgueu anar. El preu és similar o inclús més barat que l’autobús, si ho mireu amb temps, hi arribareu infinitament abans! Penseu que a Islàndia existeix una única carretera (un carril per sentit), que dóna la volta a l’illa, així que el viatge per carretera pot ser llarg. L’autobús que va de l’aeroport a Reykjavik, té uns preus més raonables. Els taxis per fer el trajecte, crec que són caríssims. Un amic meu en va agafar un i li va costar un ull de la cara (no ho recordo exactament, però potser eren 40-50€).
Per a anar al camp, us recomano que agafeu el mini-bus que posa a disposició l’organització de voluntariat allà a Islàndia. Es el que surt més barat i a més a més anireu coneixent els vostres companys. Una altra opció, sobretot si voleu fer turisme per l’illa, és fer autoestop. Hi ha molts turistes joves que ho fan (jo conec amics meus que ho van fer) i en principi és molt segur. Això sí, probablement només la gent del país us agafarà (els turistes generalment no es fien), encara que quan us agafin, ho faran amb molta amabilitat.
Com comunicar-se
La gran majoria de gent (fins i tot gent gran), domina l’anglès, així que si en sabeu, cap
problema. Apart de l’anglès, acostumen a parlar algun idioma més (alemany o francès), danès, i evidentment, l’islandès, que crec que és com la versió antiga del danès, suec i noruec actuals: és resumint, la llengua més semblant a la què parlaven els antics víkings.
Diners
Jo de vosaltres, quasi quasi només portaria targeta de crèdit. I és que els islandesos són uns bojos de la targeta de crèdit: podreu pagar amb ella als bars en prendre una cervesa, a les tendes, a les gasolineres, a l’oficina de correus, al forn, a tor arreu!
El cost de la vida és molt alt, ja veureu quan hi arribeu. Com ja he dit, el transport és caríssim i els restaurants… ja no parlem. Un sopar en un restaurant més que mediocre (rollo pizza, plat combinat…) et pot sortir per 20€ fàcilment. Als supermercats si que trobareu preus més assequibles, jo us recomano que si viatgeu, tireu de súper i cuina d’alberg o càmping, per exemple. L’alcohol també és molt car. Només es ven a botigues especials (que controla l’estat) i que no obren els caps de setmana. Una ampolla de vi sud-africà em va costar uns 15€. Si ja tireu a alcohol de més gradació se’n pot anar als 30-40€. En bars, una cervesa us pot sortir per 5-6 euros. Això si, la cervesa al vinbud (botiga de l’estat) està al nivell de la d’aquí.
Tot i la llarga llista de coses cares, que això no us faci tirar enrere. Hi ha maneres d’estalviar si viatgeu (autoestop, dormir en albergs o cases particulars, cuinar vosaltres) i pel què fa al camp, no teniu perquè gastar-vos pràcticament res més del què ja hagueu pagat des d’aquí.
Alimentació
La veritat és que el menjar típic islandès, és del pitjor que he tastat, sincerament. Des d’ulls de be, a tauró fermentat, carn fermentada amb (perdó) merda de vaca, collons de vedella, si, sona malament, i el gust no és gaire millor. La veritat és que fa 60 anys, els pobres islandesos es morien de gana, i amb prou feines vivien de les ovelles, les patates, i amb sort, d’una mica de peix o vedella. Fins i tot el famós bacallà d’Islàndia, brilla per la seva absència. Als pobles no hi ha cap peixateria, tot i que el país viu de la pesca, i si voleu peix haureu d’anar al súper i comprar molts cops, el peix congelat o fumat. Sempre pensava, que els islandesos fliparien si veiessin com preparem el bacallà aquí!
Afortunadament, ara són molt més rics i es permeten importar tota mena d’aliments d’arreu del món, inclòs el nostre precitat oli d’oliva, fruita de tota mena, verdura. La veritat és que al súper podeu trobar de tot, igual que trobaríeu a casa. Una mica més car potser, però perfectament assumible. Al camp, la veritat és que vaig menjar molt bé i no vaig passar gens de gana. Si cuineu vosaltres, i sabeu cuinar mínimament (i no viure de la mama, us asseguro que passareu perfecte.
Un consell: en teoria està prohibit importar embotits i altres aliments a Islàndia, però jo m’arriscaria a endur-me alguna coseta allà. Mai està de més poder tastar una mica de pernilet o fuet!
Totalment recomanable i quasi imprescindible. És una pena viatjar a Islàndia i no donar-se una volta pel país. La veritat és que si voleu visitar-lo, el pla és senzill: Intentar donar la volta a l’illa, a través de la carretera que fa la volta. A Islàndia t’hi podries tirar un mes sencer perfectament, si ho volguessis veure en profunditat, però amb 10-15 dies pots tenir una visió ben completa del país. Com ja he dit abans, intentar tirar d’autoestop, alberg/càmping/casa particular/súper. Us faré una llista dels què per mi són els punts clau de l’illa.
Reykjavik: Vulgueu o no, hi passareu obligatòriament. La ciutat en si no és gran cosa, però es nota molta cultura en l’ambient. I les nits del dissabte i divendres són increïbles. Aquella gent té una marxa que no se l’acaben. Visca el runtur!
Thingvellir, Geiser i Gullfoss: La falla que separa Europa d’Amèrica i lloc del parlament més antic del món. El raig d’aigua que dona nom a la paraula. Una cascada realment impressionant i preciosa.
Landmanalaugar: Difícil d’arribar-hi, però quan hi estigueu, us semblarà que esteu a Mart o Lluna, un paisatge espectacular.
Skaftafell i Jokukarlson: Parc Nacional que comprèn part de la tercera glacera més gran del món. Llac amb tot d’icebergs enmig, un dels llocs més màgics de l’illa.
Myvatn: Zona volcànica, amb aigua bullint emergint del terra, fumaroles, rius de lava i un gran llac enmig de la zona.
Jokurlsarglufjur: Parc Nacional, com un Canó del Colorado però una mica més petit i amb la cascada amb més cabal d’Europa.
Península d’Snafellsness. Un volcà amb una glacera al capdamunt, platges de pel·lícula (llàstima que no t’hi puguis banyar), poblets de pescadors.
Blue Lagoon: Imprescindible! Molt a prop de l’aeroport (així que no hi ha excusa per no visitar-lo). Es tracta d’una mena de llac artificial, que rep l’aigua calenta d’una planta geotèrmica propera. És una passada banyar-se allà en un dia de pluja i a l’hivern ja deu ser ultrarelaxant. L’única pega és que s’ha de pagar, però val molt la pena.
Apart d’aquests llocs, hi ha desenes de cascades, prats, fiords, platges, penya-segats impressionants.
Altres consells
Tot i que us sembli que aneu al pol nord, penseu que les temperatures a l’estiu poden ser prou agradables (sobretot en comparació a l’infern que tenim a Catalunya a l’estiu). Entre 8 i 18 graus. Porteu-vos de tot: màniga curta, llarga, pantalons llargs, anorac, pantalons impermeables (sobretot per treballar), botes, banyador (per a les piscines). Penseu que en deu minuts pot passar de fer molt sol, a ploure i tot seguit a fer un torb que et deixa gelat. Ja sabeu, la millor tàctica és la de la ceba: màniga curta, jersei, jaqueta, impermeable i anar traient o posant.