Nismes, Bèlgica
Nismes
L’experiència en el camp
Al estar en el centre de refugiats, tot i buscar estones per a preparar el decorat del festival (feina per la que havíem anat al camp) la majoria de l’estona la passàvem amb els nens, trobant-nos tot el dia (des de que ens llevàvem fins l’hora d’anar a dormir) rodejats de nens i nenes amb ganes de jugar i de tenir persones que estesin per ells. Així que els activitats anaven relacionades amb preparar jocs per a la canalla, pintar, etc. La convivència amb el grup en general va estar bé, però aquest és un aspecte que no depèn tant dels organitzadors sinó dels propis voluntaris. D’altra banda, la relació amb la monitora va ser perfecta i la teníem per tot el que necessitàvem. El cert és que per aquest camp de treball no cal tenir preparació prèvia. Cal especificar però, que l’estada va ser en un centre de refugiats en el qual s’hi trobaven moltes famílies amb fills, que al ser estiu i tenir l’escola tancada, tenien molt de temps lliure i moltes ganes de jugar.
Introducció a la cultura i la societat
El camp al que vaig estar va passar a ser més un camp social per a nens i nenes fins a 14 anys aproximadament, i la preparació del festival va quedar en segon pla (no obstant, és necessari dir que va ser una experiència magnífica i que no la canviaria per a res! Però crec que pot anar bé saber-ho per a pròximes “edicions”, ja que els voluntaris han de saber tractar amb la canalla). Un altre tema important d’aquest camp és el referent a la immigració i a les diferents cultures, ja no tan de Bèlgica, com de països de l’Àfrica, Sèrbia, Afganistan. S’hi ha d’anar amb la ment ben oberta ja que el que et pots trobar allà pot ser molt diferent al que estem acostumats aquí.
Com moure’s
La creu roja ens va proporcionar automòbils amb els que ens podíem moure per anar a fer visites els caps de setmana, així com per portar la canalla als pobles propers per tal que sortissin del centre.
Com comunicar-se
L’idioma principal era el francès. Ens vam trobar que a Bèlgica la majoria de persones deien que l’anglès el parlaven molt poc i que preferien comunicar-se en francès.
Diners
No cal portar una gran quantitat de diners. Alguna visita sí que s’havia de pagar, però els preus eren bastant raonables.
Alimentació
Els menjars els rebíem del propi centre i menjàvem amb tots els residents. Els esmorzars tenien una mica de tot, ja sigui te, cafè, llet, xocolata, melmelades, cereals. Pel que fa als dinars i sopars, sempre hi havia sopa de primer, un segon plat més complert i de postres (només per dinar) fruita. Val a dir que el canvi d’horaris per menjar (esmorzar a les 8.30h, dinar a les 12h i sopar a les 18h) ens va portar alguns problemes al principi. Les persones del centre es portaven molt bé amb tots nosaltres.