República txeca
Mikulov
Entitat organitzadora
L’experiència en el camp
En general puc dir que l’experiència al camp ha sigut magnífica i que sens dubte ho tornaria a repetir. És veritat que treballàvem força dur (ens llevàvem a les 5:30h del matí i treballàvem fins les 14 h a ple sol), però la resta del dia compensava absolutament l’esforç. La convivència amb la resta de voluntaris ha estat apassionant, i la quantitat de coses que pots aprendre de la resta de cultures amb les que convius no es pot pagar amb diners. A més, ens han portat a visitar moltes coses i afortunadament teníem uns camp leaders molt responsables i que procuraven que tot anés bé.
Introducció a la cultura i la societat
La República Txeca és un país europeu, per tant no hi trobaràs grans diferències culturals.
Com moure’s
És fàcil d’accedir-hi amb tren o bus des de Viena o Praga. Recomano indubtablement el transport públic. Hi ha molt bones connexions, tant amb autobús com en tren, i els preus són força econòmics.
Com comunicar-se
La població autòctona parla el txec i molt poca gent domina l’anglès així que a vegades serà una mica difícil d’entendre’s. No obstant això, a les oficines turístiques i hotels sempre trobaràs algú que l’entengui.
Pel que fa a la moneda has de tenir en compte que no utilitzen l’euro, sinó les corones. El que et recomano és que esperis a realitzar el canvi de moneda allà, ja que et sortirà millor de preu i a més és molt fàcil trobar llocs de canvi, ja que fins i tot als grans supermercats accepten euros. Per altra banda, he de dir que el nivell de vida allà és bastant més barat que aquí, per la qual cosa et recomano que no t’emportis gaire quantitat de diners. En general podràs pagar amb targeta de crèdit, tot i que et cobraran comissió a causa del canvi de moneda.
Alimentació
Al nostre camp l’esmorzar ens el donaven a la pensió, així que nosaltres només havíem de preocupar-nos de comprar i preparar el dinar i el sopar.
Viatjar abans o desprès del camp
Nosaltres vam decidir volar des de Barcelona fins a Viena i passar uns dies allà abans d’anar al camp de treball. Crec que és una bona manera d’aprofitar el viatge, ja que, tot i que durant el camp ens van portar a visitar moltes coses (per exemple Bratislava, capital d’Eslovàquia, o Brno, segona ciutat més important de la República Txeca), no vam poder anar a llocs que estiguessin gaire lluny perquè havíem de ser al poble per treballar. Alguns companys van fer el mateix que nosaltres i altres van aprofitar els dies previs al camp o els dies posteriors per visitar Praga, ja que molts d’ells tenien el vol des d’aquesta ciutat.