Sachsenhausen, Alemanya
Sachsenhausen
L’experiència en el camp
Treballàvem al museu i memorial de Sachsenhausen (antic camp de concentració). Un parell de dies vam fer tasques manuals (arrencar unes males herbes), però la majoria de dies era feina “intel·lectual” (visitar exposicions, xerrades amb antics presoners del camp, “classes” d’història, etc.). Molt interessant, però potser una mica desorganitzat (dies en què et semblava que perdies el temps i dies que acabaves realment cansat).
Amb el grup molt bé i amb la monitora també. Segons les procedències del grup, també es pot donar el cas d’usar un altre idioma per a la comunicació entre vosaltres (alemany, castellà, etc.). Tot i així, la majoria de gent entén i parla l’anglès, així que és suficient per conviure i passar-ho bé!
Moltes de les tardes les vam aprofitar per passejar per Berlín, així els caps de setmana els dedicàvem a anar a ciutats més allunyades. Feu propostes i els monitors us buscaran la informació necessària per organitzar aquestes visites (que les podeu fer tot el grup, o no).
Com moure’s
A través de la web del Die-Bahn (companyia de trens d’Alemanya) pots consultar tots els horaris, combinacions i preus. És aconsellable mirar-ho abans de marxar d’aquí per
assegurar-te que sabràs com arribar-hi. http://reiseauskunft.bahn.de/bin/query.exe/hn
Un cop allà, és recomanable consultar els diferents tipus de bitllets (per dies i zones) per veure quin tipus d’abonament et surt més a compte. A les taquilles de les estacions
t’ajudaran i també et donaran un mapa de trens i metros.
Com aquí, els taxis són relativament cars, però són una garantia quan el transport públic (per horaris o zones) no arriba on t’interessa.
Com comunicar-se
L’anglès és suficient, però si saps alemany molt millor (alguns cartells de museus estan només en alemany, per exemple).
Diners
El cost de la vida és molt semblant a Catalunya. No hi ha canvi de moneda (euro), però és aconsellable portar una quantitat raonable de diners des d’aquí (t’estalvies problemes i comissions de bancs i caixes).
Alimentació
Era self-catering que compràvem nosaltres mateixos al supermercat (a partir d’un pressupost limitat).
Mal organitzat perquè havíem de portar el menjar des del supermercat a l’alberg amb les bicicletes i, per tant, no podíem fer grans compres sinó que cada dia s’havia de tenir en compte què i quan anar a comprar.
Allò que es compra també depèn força dels gustos del grup. Si veieu que no us acaba d’agradar, també podeu invertir en comprar-vos vosaltres allò que us interessa (no és car i ho agraireu, és una bona inversió!)
Com que el dinar el fèiem al lloc de treball, el basàvem en entrepans que preparàvem el matí. Vam quedar força tips del pa de motlle i els embotits.