NICE-19 2019 – Sri Lanka
Localitat
Deniyaya – Sri Lanka
L’experiència en el camp
L’organització d’acollida (GV4GF, japonesa) no té massa implantació a la zona però col·labora estretament amb una altre organització sueca (strong together) de les que hi participen molts voluntaris locals. El dia a dia del meu cas particular es basava en conèixer molts grups locals diferents per fer intercanvis culturals, expandir coneixement i aportar el propi. Els grups locals eren de: dones, joves i agricultors. Les trobades variaven depenent el dia. El grup i la gent d’allà és fenomenal, entranyables i bones persones. És una experiència immersiva increïble i et tracten molt bé. Sempre estan encuriosits pel coneixement que puguis compartir. Això si, les activitats podrien millorar.
Jo vaig portar roba bona que no utilitzava per deixar-la al grup local que s’encarregava de fer-la arribar a la gent necessitada, animo a fer el mateix. Vaig marxar amb 10 mudes i vaig tornar amb 3. Això si, la maleta plena de regals records i moments. També vaig deixar llençols i medicaments ja que especialment els medicaments són difícils i cars d’aconseguir, però aneu amb compte, molta gent no els té ben vistos perquè consideren que va en contra de la medicina tradicional. Si tornés a anar-hi, aprofitaria per portar coses de més valor i més útils que els poguessin ajudar a millorar, per exemple mòbils que no s’utilitzin (assegureu-vos de que funcionin allà) portàtils o tauletes, són coses que ocupen poc i amb un ús adequat poden ser de molt servei. L’accés a internet és una font de coneixement incalculable, i poder posar-ho a disposició de qui no ho té és molt important. Sobretot no us podeu oblidar del repel·lent de mosquits i medicina per desinfectar petites ferides. Alguns aliments per compartir també són interessants, i fotos i vídeos dels vostres llocs natals.
Acceptar els oferiments: no està ben vist rebutjar alguna cosa que t’ofereixen. Als països europeus es veu com un acte humil, allà es poden fins i tot enfadar. Respectar el budisme i la resta de religions, en especial l’hinduisme. Treure’s les sabates al entrar a una casa. Es menja amb les mans però sols amb una mà, la dreta, i s’utilitzen tots els dits. Cada individu es neteja els seus utensilis. No fer les coses esperant alguna cosa a canvi, ells no ho fan i no ho entenen.
Com comunicar-se
Anglès. Ajuda portar alguna app de traducció o diccionari off-line per a moments puntuals.
Diners
Les rupies de SL tenen un valor molt baix, el bitllet mes gran que utilitzen son 5000 rupies que equival a 27 €. Cal portar metàl·lic, no pots fer servir la targeta gairebé enlloc. En el meu cas, el cost total va ser de 1100 € per 20 dies de viatge (15 de voluntariat + 5 de turisme) amb tot inclòs (bitllets d’avió=600€ i estada=FEEs). Amb una targeta pots treure diners dels caixers de forma limitada, jo vaig treure una vegada la suma de les comissions d’allà més d’aquí (sumava uns 4-5 €). Jo vaig marxar amb 300€ en metàl·lic i allà vaig treure uns 300€ més a mig voluntariat.
Alimentació
Els plats són bastant variats però sempre amb ingredients semblants. Arròs i verdures gairebé sempre, alguns llegums de tant en tant i una mica de peix o carn per acompanyar. Mengen molta fruita típica de clima tropical.
Què t’emportes de l’experiència?
Una nova família. Bons moments i compromís amb ells. Experiències de conèixer gent excepcional.
El més important és intentar fer el voluntariat quan no sigui època de pluja, jo no ho vaig fer i el programa va haver de variar radicalment. Per tant, sempre que es pugui, en temporada seca. La humitat es horrible, prepareu-vos per suar de valent. Heu de portar paraigües i/o impermeable però que pugui transpirar o morireu de calor. Aprofiteu per viatjar una mica desprès del voluntariat, val molt la pena. Eviteu conversacions llargues amb desconeguts sobretot a les ciutats i zones turístiques, així com conductors de tuc tuc, intenten estafar moltes vegades fent veure que ajuden a la gent.