Tanzània – Chamazi

Entitat organitzadora

Uvikiuta

Localitat, poble 

Chamazi

 

L’experiència al camp

Organització Uvikuta. L’experiència va ser excel·lent, si pogués me n’hi tornava ara mateix. Les tasques no estaven gaire definides (tot molt a l’african style, “pole pole”, que vol dir relaxadament), però sempre trobaves alguna cosa a fer a l’orfenat, des d’ajudar a la cuina a separar grans d’arròs, a preparar l’esmorzar, a banyar i donar l’esmorzar als més petits, a regar tot el terreny (l’orfenat està en una mena de vall i té més de 500 arbres fruiters!), fins donar de menjar als animals de la granja. Els matins són més tranquils ja que la majoria de nens són a l’escola, però sempre hi ha algun que està per allà i que es posa amb tu a fer tasques o que et demana que li expliquis coses de la teva cultura, de la teva família, que li ensenyis coses en anglès o en la teva llengua. A les tardes hi són tots, era aleshores quan fèiem més activitats. Cadascun dels voluntaris triàvem una mica què volíem fer. Jo acostumava a estar-me amb els nens de 3-7 anys i fèiem jocs, cantàvem cançons o pintàvem (els encanta pintar! Si podeu porteu-los quaderns i colors!). D’altres voluntaris es quedaven amb els més bebès, cuidant-los i jugant amb ells i, d’altres, amb els adolescents intercanviant experiències i sobretot donant classes d’anglès. Sovint també se’ns demanava que donéssim un cop de mà en tasques més administratives com revisar el llibre comptable.

I sempre que podíem, col·laboràvem amb qualsevol altra tasca que sorgís, com portar algun nen a la revisió del metge. Una altra cosa que vam fer entre tots els voluntaris va ser preparar una sala per a les joguines, els vam pintar les parets amb dibuixos, vam posar catifes de colors vius i cubells per a que guardessin les joguines. També vam organitzar un torneig de futbol entre els joves de l’orfenat i altres joves de Chamazi. No dorms a l’orfenat, per tant no saps què passa a partir de les 5h de la tarda que és quan marxes d’allà, ni què passa els caps de setmana, si podeu i us deixen mireu de passar una nit amb ells, jo vaig poder fer-ho i mai oblidaré aquella nit de dissabte, ni aquell matí de diumenge acompanyant-los a l’església (amb gospel inclòs!).

Allà hi ha treballadors permanentment, per tant les tasques dels voluntaris, en general, són més aviat lúdiques o de suport als treballadors. Al principi, els primers dies, podies sentir que la teva tasca no era gaire útil o profitosa, però a mesura que passen els dies te’n adones que ho és i molt, sobretot perquè els voluntaris donem molt d’afecte als nens, nenes i joves que viuen a l’orfenat, que és potser el que més els manca; aquesta és la tasca més important que s’hi pot fer allà. Quan els dones una abraçada i veus com es posen de contents és quan penses “he fet bé de triar aquest camp”. Els trobo molt a faltar! Si hi aneu cuideu-los molt! També enyoro els voluntaris, però a molts d’ells els he tornat a veure o, com a mínim, seguim en contacte!

 

Com preparar-se el viatge

No oblidis el repel·lent d’insectes (porta’n molt!).

 

Introducció a la cultura i la societat

Tanzània és un país on predominen els colors, veureu colors a les robes de la gent, als variats paisatges (sabanes, boscos, platges espectaculars), el preciós cel (nits espectaculars plenes d’estrelles!). Hi conviuen amistosament moltes religions tot i que les més predominants són la cristiana i la musulmana. La gent és molt amable i simpàtica. En quan us vegin us saludaran amb un “mambo, muzungu!” (hola, blanc!), tot i que, com a tot arreu, heu d’anar amb compte amb les vostres pertinències. La gent fa vida als carrers i es fa fosc de seguida, els carrers no estan il·luminats, per tant és aconsellable que ho tingueu en compte i calculeu bé el temps si sortiu a fer un tomb.

Chamazi és una zona que comença a urbanitzar-se, però no penseu en urbanitzacions a l’estil europeu! Hi trobareu alguna botiga de teles, de menjar i cases, tot envoltat de molta vegetació. El centre de Chamazi està molt a prop d’Uvikiuta, l’ecovillage on viureu si feu algun camp per la zona. I a Uvikiuta us trobareu com a casa; hi tindreu la vostra casa que compartireu amb altres voluntaris d’arreu i amb gent local. I sí, tindreu una dutxa a base de galledes d’aigua i una latrina que us farà de lavabo (t’hi acostumes de seguida!).

També a Uvikiuta menjareu a la cuina comunitària on hi podreu col·laborar amb les cuineres i a les nits compartireu les famoses cultural nights amb la resta de voluntaris i coordinadors de camps de treball. Ah! I prepareu-vos per viure envoltats de micos!

 

Com moure’s

Si vols, un cop arribis a l’aeroport et poden venir a buscar amb el taxista “oficial” d’Uvikiuta, també quan hagis de tornar. Per a anar d’Uvikiuta a l’orfenat et mouràs amb dalla-dalla, les furgonetes que utilitzen com a autobusos i que van pleníssimes de gent. És tota una experiència viatjar en una d’elles compartint el viatge amb la gent local. Sovint t’hi pots trobar algú que porta gallines, nens que van a l’escola, senyors que van mudats per anar a treballar. És el transport més comú i més utilitzat per tot el país. Baixaràs a Chamazi i després hauràs de caminar uns 20 minuts travessant el poble, xerrant amb la gent, caminant amb els nens que se t’enganxen a la mà o se’t pengen del coll, fins arribar a l’Orfenat.

Si vols fer una sortida més llarga amb altres voluntaris durant el cap de setmana també pots mirar de demanar un taxi amb temps, tot acordant el preu abans, tot i que enllaçant dalla-dallas i autobusos arribes a tot arreu, en general et sortirà més econòmic, però també et portarà més temps. Les distàncies poden no ser gaire llargues, però les carreteres i el caos fan que puguis trigar dues hores a recórrer 20km!

 

Com comunicar-se

La llengua oficial és el swahili, és molt interessant aprendre’n una mica, a part de ser una llengua molt maca us serà de molta utilitat (sobretot si treballeu amb nens), però la majoria d’adults parlen una miqueta d’anglès (i molta gent el domina a la perfecció).

 

 

Diners

La moneda local és el shillin tanzà, que és la que més utilitzareu, sempre que estigueu a zones no turístiques. A les zones turístiques també us acceptaran dòlars i, alguna vegada, euros. Durant la setmana pràcticament no gastareu diners, en gastareu els caps de setmana si sortiu, però tampoc gaire; tot és força econòmic (tret dels safaris! Prepareu uns 300€ per un safari de tres dies!). Podeu dur diners canviats, però, si no, no patiu, algú d’Uvikiuta us hi acompanyarà el primer dia perquè canvieu a la ciutat (Dar es Salaam).

Quan canvieu, canvieu-ne força, ja que no sempre tindreu la possibilitat d’anar a canviar-ne més i poden passar dies fins que tingueu l’oportunitat de tornar a la ciutat.

 

Alimentació

Menjareu la mar de bé, força llegums, arròs, carns amb salses, peix i fruita. A Uvikiuta us cuidaran molt i molt bé en aquest sentit (jo em vaig engreixar i tot!). Un plat molt típic són les chips mayai, que us recordaran molt a la nostra truita de patates, però l’haureu de menjar fora d’Uvikiuta. A la costa mengeu peix! Està boníssim i és molt fresc! Vigileu amb l’aigua, típic, sempre embotellada. A Uvikiuta la bullen i la pots beure sense problemes.

 

Viatjar abans o desprès del camp

Si aneu a Tanzània, tracteu que us quedi temps per viatjar una mica, és un país que val molt la pena conèixer. El meu consell és que us deixeu el viatge per a després del camp de treball, ja que us haureu pogut informar bé dels llocs a on podeu anar i, a més, el més probable és que acabeu viatjant amb més voluntaris que hagueu conegut allà. A part, segur que fareu sortides tots els caps de setmana. Jo us recomanaria que us deixéssiu una setmana com a mínim per viatjar i que pugeu fins el nord del país (agafant un bus de Dar es Salaam fins a Arusha – 12h) i que feu un safari de tres dies pel Serengeti i el Ngorongoro (un cràter impressionant a què diuen l’Arca de Noè) i que viviu l’aventura de trobar els big five (elefant, lleó, rinoceront, lleopard i búfal). Això sí, procureu no estar sols a la nit a l’estació de busos d’Arusha, millor feu-vos-ho anar per viatjar de dia. Si teniu ganes de fer un safari però no voleu anar tan lluny hi ha d’altres parcs naturals, però crec que no són tan impressionants! També és molt recomanable que us escapeu a l’illa de Zanzíbar (surt un ferry des de Dar es Salaam) i que feu una mica d’snorkeling, al·lucinareu amb la quantitat de coralls i de peixos de colors que hi trobareu! També és molt interessant veure el mercat que fan a les nits a Stone Town. A Zanzibar passeu-hi dos dies com a mínim (a nosaltres ens van donar un divendres lliure perquè poguéssim anar-hi un cap de setmana). De sortides de cap de setmana en podeu fer moltes, hi ha força llocs que estan relativament a prop i que val la pena conèixer: Bagamoyo, South Beach, Kipepeo Beach.