UPA/MLTV/2018 – Galilee Community General Hospital – Bbira Health Centre II- Nurture Africa/Uganda

Entitat organitzadora

Localitat

Uganda – Nansana

L’experiència al projecte

Quan arribes a l’aeroport, t’està esperant un conductor amb un cartell amb el teu nom, que et porta fins a l’hostal. Una vegada allà, la dona que cuida l’hostal, t’acull molt bé des del primer moment. També coneixes a la resta de voluntaris que hi viuen, principalment europeus i japonesos, els quals participen en projectes de tot tipus i amb els que pots compartir les teves inquietuds.

Durant els 3 mesos d’estada, jo vaig estar en diferents projectes sanitaris, on vaig poder realitzar diferents tasques, des del registre de pacients, la dispensació i el recompte físic de medicaments, la visita a comunitats a les quals oferien consultes mèdiques gratuïtes… En aquests tipus de projectes, normalment et demanen que tinguis formació en aquest àmbit.

La majoria de personal és molt agraït i intenten que et sentis integrat.

Com preparar-se el viatge

L’opció més econòmica és comprar els bitllets amb uns quants mesos d’antelació i a poder ser d’anada i tornada.

El visat també és important demanar-lo almenys 1 mes abans i es pot fer a través d’aquest enllaç: https://www.visas.immigration.go.ug/

Hi ha diferents opcions a escollir, però si la intenció és només estar a Uganda, el més adequat és el visat de turista, que et permet una estada de fins a 3 mesos.

Tot i així, s’ha de tenir en compte que et demanen el certificat de vacunació de la febre groga, que una vegada te l’han posat és per tota la vida. Per tant, el primer que has de fer és demanar hora en un centre d’atenció al viatger, on també et donaran algunes recomanacions: https://bit.ly/2Cr9AFl.

Introducció a la cultura i la societat

L’hostal es troba a Nansana, una ciutat a 30 minuts de la capital, Kampala. Això fa que normalment hi hagi bastant trànsit.

Al principi es pot fer complicat el fet que ets el centre d’atenció allà on vas, però al mateix temps, això permet que puguis conèixer a molta gent, perquè els agrada molt poder parlar amb tu i demanar-te coses. Són molt oberts i amigables.

També són molt religiosos, principalment cristians, tot i que també hi ha alguns musulmans.

Com moure’s

És molt pràctic perquè a qualsevol lloc i moment pots parar un taxi (furgoneta amb 14 passatgers de capacitat, però on hi solen encabir tots els que poden) o boda/ boda boda (moto amb un conductor i 1 o 2 passatgers (o 3)). Però això també fa que hi hagi molt trànsit, principalment a les grans ciutats.

Condueixen per l’esquerre, perquè va ser colònia britànica.

Com comunicar-se

Uganda és un país molt fàcil pel que fa la comunicació, si tens un nivell mitjà d’anglès, ja que tenen molts dialectes diferents, però entre ells normalment no s’entenen, per això l’idioma oficial és l’anglès. Tot i així, a les zones que estan a prop de la capital, com Nansana, on està ubicat l’hostal, es parla Luganda i també és útil saber-ne algunes paraules. El següent enllaç és de gran utilitat per aprendre’n algunes: http://www.buganda.com/phrssmlt.htm

Diners

La moneda de Uganda és l’Ugandan shilling (UGX). La conversió d’1 euro varia al voltant de 4000 UGX. El cost de la vida és molt baix, en comparació amb el nostre, tot i que com a tot arreu, a les zones més turístiques tot és més car.

Pel tema seguretat, és millor portar només els diners necessaris a sobre i en un lloc de difícil accés, sobretot quan et mous per la capital, ja que és un lloc amb una gran aglomeració de gent i trànsit. També hi ha el costum de regatejar, tot i que als supermercats i restaurants hi ha preus fixes, però pots fer-ho a les petites botigues i mercats o també amb les motos taxi.

Alimentació

Principalment la dieta està basada en matoke (varietat de plàtan verd bullit i xafat o cuinat amb verdures), posho (massa de farina de blat de moro i aigua) o kalo (massa de farina de iuca i sorgo/ melca i aigua), arròs, moniato, iuca… Sempre hi afegeixen una salsa que pot ser amb mongetes, de cacauet, amb carn o peix (tot i que durant l’any no en mengen gaire, perquè és car, però en canvi per Nadal, normalment mengen carn de pollastre, vedella o xai).

D’altra banda, tenen una gran varietat de fruites, des de pinya, síndria, mango, papaia, fruita de la passió, alvocat…

Viatjar abans o desprès del camp

Al principi de l’estada vaig aprofitar per viatjar durant els caps de setmana, ja que als projectes et donen flexibilitat si et vols demanar algun dia de festa. És una molt bona experiència per conèixer millor als altres voluntaris i al mateix temps veure altres comunitats i paisatges.