Vasatokka, Finlàndia
Vasatokka
L’experiència en el camp
El meu camp estava situat al nord de Lapònia, 350 km per sobre del cercle polar àrtic. L’entorn natural era espectacular: teníem un llac molt bonic just al costat i pertot arreu estàvem envoltats de boscos. A causa de la latitud, gairebé́ no era mai fosc, cosa que feia que es pogués aprofitar molt bé el temps.
La feina estava bastant relacionada amb aquest entorn natural: consistia bàsicament a estar-se al bosc pelant troncs d’arbres caiguts per assecar-los i fer-ne construccions típiques lapones o netejant el sotabosc. De vegades, també́ pintàvem on fes falta del centre on estàvem allotjats. De mitjana, treballàvem unes 5 hores al dia, a un ritme no massa exigent, i a les 4 de la tarda ja teníem temps lliure.
Tant l’allotjament com l’alimentació́ estaven molt ben coberts: ens estàvem en un centre de vacances amb molt bones instal·lacions i el menjar ens el cuinaven allà̀ i estava molt bo.
En el temps lliure dels dies “laborables”, solíem agafar barques de rems pel llac, jugar a billar, pim-pam, etc. o, a les “nits” fer sessions finlandeses de sauna-bany al llac. De vegades, es trobaven a faltar més coses a fer a causa de l’aïllament del lloc on érem. En aquest sentit, l’organització́ podria haver proposat més activitats i el camp líder podria haver ajudat més a dinamitzar. El cap de setmana vam fer coses molt xules, com ara visitar el museu sami o una granja de rens, que, per cert, a Lapònia són més nombrosos que els humans!
Pel que fa al grup, me’n vaig endur sensacions contradictòries. Tot i que totes les relacions eren, almenys, cordials, no es pot dir que hi hagués molta unitat de grup. Tot i això̀, m’he endut força amistats del camp de treball.
Personalment, vaig quedar encantat del caràcter dels finlandesos i finlandeses. Tot i que a primera vista poden semblar una mica freds, de seguida t’adones que aquesta impressió́ inicial es deu tan sols al fet que tenen un temperament bastant més calmat que el nostre. La gent és molt amable i sempre posa tant com pot de la seva part per ajudar-te en el que calgui. Són molt respectuosos i civilitzats; és molt habitual, per exemple, veure bicicletes sense lligar aparcades al carrer. Tenen també́ una gran consciència ambiental, motivada, suposo, per un respecte ancestral per la impressionant natura que hi ha a tot el país i, especialment, a Lapònia.
Són gent de caràcter bastant obert, i, tot i que no es pot dir que siguin gaire parladors, és agradable conversar-hi. Cal afegir també́ que els encanta beure (són el país del món on es consumeixen més litres d’alcohol pur per persona i any), tot i que la beguda allà̀ és molt cara a causa dels impostos.
Si visiteu Lapònia, sobretot el nord d’aquesta regió́, tindreu ocasió́ de conèixer també́ els samis, l’únic poble indígena d’Europa. Tot i que són molt minoritaris (tan sols n’hi ha uns 9.000 a tot el país), la seva cultura està protegida institucionalment i es pot conèixer, per exemple, a través d’un museu molt xulo al poble d’Inari (la capital dels samis finlandesos).
Com a activitat típica del país, recomano molt vivament que proveu la sauna i tot el ritual que l’envolta. El millor és anar a una sauna situada al costat d’un llac i repetir diverses vegades el procés de suar la gota grossa a la sauna i després sortir corrent a tirar-se a l’aigua gèlida del llac!
Hi ha bastants aeroports per tot el país, així́ que es pot arribar en avió a bastantes regions. Ara bé, l’aeroport més important és amb diferència el d’Hèlsinki, i de vegades volar a una altra ciutat pot sortir bastant car si no es mira amb antelació́. Tot i així́, segons com val la pena pagar una mica més i estalviar-se temps, perquè̀ la resta de mitjans de transport tampoc són precisament barats.
Pel que fa al tren, fins a Rovaniemi, la capital de Lapònia (que està ja bastant al Nord) hi ha una xarxa completa, ràpida, puntual i amb màquines en molt bon estat. L’única pega és que els trens són bastant cars, però̀ si penseu fer distàncies grans en tren i/o agafar-lo en més d’una ocasió́, el tiquet d’Interrail que et permet agafar trens a tot el país surt bastant bé de preu.
També́ hi ha una bona xarxa d’autobusos a tot el país i, de Rovaniemi cap amunt, són L’única manera de moure’s si no es té cotxe. Els autobusos estan en bon estat, són còmodes i paren a bastants llocs, però̀, igual que el tren, surten bastant cars. En principi, només els estudiants finlandesos tenen accés a descomptes en autobusos, però̀ mai està de més intentar presentar algun carnet d’estudiant, conec gent de fora del país que ho va fer i va pagar només la meitat del preu del bitllet!
Com comunicar-se
El finès és molt diferent de gairebé́ totes les llengües d’Europa i, segons ells mateixos, molt difícil d’aprendre. Però̀ no us amoïneu, perquè̀ allà̀ hi ha un gran nivell d’anglès i gairebé́ tothom, tant de ciutat com de pobles bastant remots, t’entén i et contesta sense cap tipus de problema en aquesta llengua. A més, en moltes estacions de tren i altres llocs d’aquest tipus, els cartells i els missatges de megafonia estan també́ en anglès.
A Finlàndia la moneda oficial és l’euro, així́ que no cal preocupar-se per canviar moneda. No hi ha cap problema en portar diners en efectiu perquè̀ és un país molt segur i molt difícilment et robarà̀ ningú́, però̀ no és necessari portar-ne massa a sobre, ja que es pot pagar amb targeta a multitud de llocs i la gran majoria de vegades no hi ha un mínim d’import.
En general, els preus són bastant cars comparats amb els d’aquí́, així́ que val la pena intentar buscar sempre els llocs més barats, sinó́ de seguida es gasten molts diners.
Alimentació
No vaig tenir la sensació́ que la cuina típica finlandesa fos massa destacable. Hi havia plats de salmó́ que estaven bons i poca cosa més. En general, es menja amb bastanta mantega i poc mediterràniament (poca fruita i verdura).
El menjar, com tot allà̀, és car. Els preus dels restaurants eren privatius, així́ que vam tirar bastant de supermercat. Tot i que els súpers eren també́ força més cars que aquí́, per aquest sistema tampoc surt tan cara l’alimentació́.
Viatjar abans o desprès del camp
Recomano molt viatjar pel país, possiblement millor després del camp, ja que pots compartir viatge amb gent que hagis conegut allà̀, encara que evidentment això̀ va a gustos.
Tot el país és molt bonic, així́ que es pot fer turisme de natura per algun dels molts parcs naturals que hi ha, visitar la regió́ dels llacs o, com vam fer nosaltres, moure’s per les ciutats més poblades del Sud del país. Si trieu aquesta última opció́, val molt la pena mirar ferrys cap a Estocolm (11 hores des de Turku, 18 des d’Hèlsinki) o Tallinn (1 hora i 30 minuts des d’Hèlsinki), que són molt còmodes, poden sortir molt bé de preu i us porten a altres llocs del Nord d’Europa que val molt la pena veure!
Pel tema documentació́ cal preocupar-se molt poc: Finlàndia és de la Unió́ Europea, així́ que amb el DNI i la targeta sanitària europea ja s’hi pot anar!