WS16HK / PILGRIMS TRAIL / 2016 – Suïssa
Localitat
Binn, Suïssa.
L’experiència en el camp
La informació rebuda va ser molt bona, unes setmanes abans la campleader ens va enviar un correu a tots els voluntaris (a banda de l’infosheet, que va ser molt complert) per donar-nos les seves dades i que poguessim fer preguntes. Un cop allà, el lloc on ens allotjàvem era genial, un alberg per a excursionistes molt nou, molt acollidor i còmode on ens preparaven els àpats cada dia. L’objectiu del camp de treball era reconstruir un camí d’excursionistes que amb el pas del temps havia quedat envait per la natura. Cada dia ens llevàvem d’hora, després d’esmorzar i anàvem caminant fins al camí que havíem de preparar.
L’entorn era totalment natural, si es gaudeix a la muntanya allò era un paradís. Els primers dies de feina van ser més durs, tot i que perfectament assumible per a qualsevol perosna. A més ens van donar eines molt vàlides per a fer la feina, i la planificació del treball era bona, i vam avançar molt ràpid. Els horaris de treball eren molt flexibles, i podies aturar-te i descansar sempre que ho necessitessis, i vam agafar la dinàmica de jugar al joc de “l’home llop” després de dinar, i eren unes estones molt divertides. A partir de les 16h tornàvem a la casa, i teníem temps lliure fins al sopar. Després de sopar jugàvem a qualsevol joc de taula que algú hagués dut o conegués, i anàvem a dormir. Alguns dies vam sortir a la nit a veure les estrelles, ja que la visió del cel era privilegiada: sense núvols, net i a una alçada tan alta que es veia la via làctia perfectament. Ens van donar dies lliures entre setmana per fer rutes de senderisme pels voltants i també per visitar Eggishorn, un lloc turístic pel glaciar i la neu. També vam poder ajudar a netejar un museu d’un poble dels voltants (Ernen) i ens van fer una visita guiada.
El grup va ser molt bonic, crec que vaig tenir molta sort. Érem una parella russa, una noia canadenca (de fet, quebequesa, que sinó s’enfada), una noia koreana (la més jove), un noi francès (el més gran) i un noi turc. En general la relació era boníssima, ens ho passàvem molt bé i rèiem molt,. La campleader va ajudar-nos molt i va organitzar molt bé el treball, però era com un voluntari més durant tot el dia. L’experiència amb el grup va ser tan bona que aquell mateix estiu vaig allotjar a casa dues noies del camp que volien visitar Barcelona, i es van quedar tot el mes d’agost a casa meva per conèixer la ciutat.
No feia molt de fred, per tant no calia molta roba d’abric. Sí cal que la roba sigui molt esportiva, i còmoda. És important dur una motxilla mitjana per poder dur el menjar cada dia que dinàvem a la muntanya, i la crema solar era imprescindible. Per a mi, és imprescindible dur a la motxilla un joc de taula o dos (petit, com l’UNO, el Jungles Speed, l’home llop o jocs de cartes), ja que hi ha moltes hores a l’alberg sense activitats organitzades. Però evidentment no és una prioritat per a tothom. És important dur diners en francs, per pagar les coses en efectiu que poden sorgir, com agafar el bus per anar a qualsevol poble dels voltants.
Introducció a la cultura i la societat
En general tothom parla anglès sense problemes, tot i que em vaig trobar alguna persona que no volia (o no podia) parlar-lo s’esforçaven per fer-se entendre. En general, tothom que vaig trobar va ser molt amable, tant al workcamp com per arribar fins allà i tornar. La gastronomia era boníssima, i com que ens cuinaven ens van fer gaudir moltíssim del menjar.
El workcamp és a Binn, una vall increïble, enmig de les muntanyes, i es veuen els cims de les muntanyes nevades (que tampoc estan a gaires hores caminant, i de fet ens vam escapar un dia a veure la neu dels voltants). Hi havia un riu que encara li donava un toc més paradisíac, realment era un lloc de desconnexió absoluta. L’entorn era molt rural, hi havia turisme de natura, i poques persones viuen allà durant tot l’any. Per això la zona és molt tranquil·la i el tracte de les persones que hi viuen és molt proper i amable, ja que el turisme rural és una font d’ingressos per a ells.
El mite que Suïssa és car està totalment fonamentat, en relació a Catalunya és car, i cal tenir-ho en compte per no espantar-se la primera vegada. Per exemple, per anar al lavabo a l’estació de trens vaig haver de pagar 2 francs, i a l’estació de Sants de Barcelona costa 0.50 euros.
Jo personalment vaig anar fins a Zurich en avió, i des d’allà vaig comprar un bitllet de tren fins a Fiesch. Des de l’estació de trens de Zurich em van informar de manera excel·lent quins transbords havia de fer, quan i com, i com comprar el bitllets de tornada. Per arribar al camp s’ha d’anar fins a Fiesch, tant des de Zurich o Berna com des d’Itàlia, que també està molt a prop.Un cop allà, hi ha un autobús que recorre una carretera molt estreta i que jo, personalment, vaig haver de tancar els ulls durant una part del viatge perquè em feia una mica de por. L’única manera d’arribar a Binn és amb aquest autobús.
Un cop al camp, ens movíem caminant gairebé arreu. L’alberg està a Heiligkreuz, que està a uns 45 minuts caminant fins a Binn, i des de l’alberg fins al lloc de treball, Binn i tots els altres pobles que vam visitar ho vam fer caminant.
Com comunicar-se
Al workcamp tothom parlava anglès amb prou fluïdesa. Crec que va ser positiu que ningú el tingués com a primera llengua, ja que tothom se sentia igual de desprotegit parlant anglès. També hi havia dues persones que parlaven francès entre elles, i moltes persones allà sabien parlar francès, fet que si algú del país té reticència a parlar anglès (la consideren, alguns, una llengua imposada) es comunicaven en francès.
Tot i que es parla alemany i alemany suís, no calia conèixer-lo per a poder comunicar-se amb llibertat amb qualsevol persona. Com he comentat, hi havia persones que no volien parlar anglès perquè consideren que és una llengua estrangera imposada, i parlen en alemany, francès o italià, depèn de la zona, o es fan entendre amb gestos perquè els entenguis (si els vols entendre). No he tingut problemes de comunicació enlloc, sempre la gent ha estat molt amable i amb ganes d’ajudar.
Diners
El cost de vida a Suïssa és car en relació amb Catalunya. En general, tot és més car, i cal tenir-ho en compte. Com he comentat, per anar al lavabo a l’estació de tren de Zurich vaig haver de pagar 2 francs (a l’estació de Sants de Barcelona costa 0.50 euros). És important tenir diners en francs al camp per pagar les possibles despeses que puguin sortir (autobús, si cal comprar alguna cosa…).
Allà ens va cuinar el servei de cuina de l’alberg, per tant no ens vam haver de preocupar de la cuina. Ens van cuinar molts plats típics, amb molt de formatge, xocolata, i salsitxes típiques de la zona, que estaven boníssims. Van organitzar barbacoes i sopars amb associacions de la zona i vam gaudir moltíssim la cuina i el menjar. Els dies de feina o quan passàvem el dia caminant per la muntanya menjàvem pa i embotit (formatge, pernil dolç, una espècie de fuet…) i verdures (pastanagues, pebrots…) que ens repartíem entre tots.
Viatjar abans o desprès del camp
Personalment jo no vaig tenir temps de viatjar pel país, perquè començava a treballar l’endemà, però alguns companys van baixar fins a Itàlia i van fer rutà per Gènova, que no està molt lluny i per d’altres ciutats. També es pot visitar altres zones dels alps suïssos més propers a França, o la zona alemanya.